Fa 600 anys el rei Ferran I va morir a Igualada

Un perfil de twitter, @igualada1416, va detallant, piulada a piulada aquests dies els darrers compassos de la vida del rei Ferran d'Antequera, que van ser a Igualada. Moria avui fa 600 anys. El que era una ciutat de pas es va convertir en el llit de mort d'un rei polèmic. Perquè Ferran I no va ser un rei qualsevol, sinó el primer comte-rei no català, que va arribar al tro de la Corona després d'un estira-i-arronsa que va culminar amb el Compromís de Casp i uns quants xocs armats de propina. Ferran era de trànsit cap a Castella i, ja amb dolències, es va quedar a Igualada, el 13 de març, després de passar per Piera.

Una de les fonts a què ens hem de remetre és la de Mossèn Segura, la 'Història d'Igualada', on relata les seves darreres accions en dues setmanes llargues que han exclòs qualsevol sospita d'enverinament (tot i que no tenia massa amics i sí molta gent que no li volia bé). Els símptomes que descriuen les cròniques són els d'un mal de pedra. Els consellers de Barcelona es van desplaçar a Igualada a veure Ferran, pocs dies després que el monarca hagués marxat de la capital empipat per les tensions per l'impost sobre la carn, el vectigal, que havia de pagar. Comerciants d'arreu, atrets per la presència del seguici reial, van fer cap a Igualada.

Hi va haver una lleu millora al cap d'una setmana de la seva estança, però no suficient com perquè pogués signar documents, segons les fonts. El rei projectava una expedició contra el Regne musulmà de Granada, uns deures molt cristians que no li impedien frisar per veure una "mora balladora" que havia de venir de València. El darrer dia de març, però, hi va haver un empitjorament de la seva salut de manera inesperada. El 2 d'abril de 1416, al migdia, el rei Ferran s'extingia a l'edat de 37 anys. El cost del funeral i del trasllat del rei a Poblet, per ser enterrat, va pagar-lo la ciutat d'Igualada i no va ser retornat mai pel seu successor, Alfons el Magnànim.

El judici històric de Ferran d'Antequera és complex. Com a nebot de reis catalans era l'hereu més qualificat després de la mort de Martí l'Humà el 1410. Les seves qualitats personals, com a militar i polític, han estat estimades per la historiografia, però a l'altre cantó de la balança, hi ha el fet que signifiqués un canvi en una tradició de comtes-reis més proclius al pacte amb les institucions.