TORNAR
PUBLICITAT

Absurdo ‘dadaeja’ dansa, vídeo i Mozart

Al Teatre de l’Aurora

cultura
Divendres, 14 novembre 2008. 13:51. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
A principi del segle XX, al Cafè Voltaire de Zurich, es va presentar la primera vetllada Dadà, un cabaret absurd, desbaratat i insòlit que contenia l’(anti)filosofia d’un grup d’(anti)artistes internacionals que ho qüestionaven tot. Aquest cap de setmana – un segle després i en un acte heroic de vitalitat inconseqüent –, la companyia d’Iker Gómez prendrà l’absurd al Teatre de l’Aurora com a motor filosòfic per escapar del seu malaconseguit intent de comprensió de la vida.

Tot i que només sigui per esperar més perplexitat i estupor, aclamaran el monopoli de l’absurd en un retrobament de dansa, música i vídeo que han titulat (aquí sí que impera la lògica) amb el nom d’Absurdo. El muntatge és una coproducció del Mercat de les Flors, Temporada Alta i Àrea Tangent i arriba al Teatre de l’Aurora a través del Circuito de la Red de Teatros Alternativos. Excepcionalment, a Igualada el coreògraf Iker Gómez passarà de bambolines a l’escenari per substituir una de les ballarines que, per motius personals, no podrà participar a les funcions. Així doncs, una oportunitat única per veure el creador d’Absurdo representant la seva pròpia obra.

Utilitzant els principis del Dadaisme i aplicant-los al camp de la dansa, el coreògraf d’arrels guipuscoanes Iker Gómez treballa la cerca del moviment espontani, l’immediat, el no estipulat, l’aleatori, marcant rigor en ritmes adinàmics per aconseguir moviments, energies i estats emocionals de desenfrenada llibertat. Així, es podrà fruir dels moviments no elaborats i inconseqüents en contraposició a l’execució dels més sofisticats. Pel que a la música, el moviment Dadà indueix a la productora PerroTeproduce a descompondre al seu gust l’universal i imponent Rèquiem de W. A. Mozart. Bé, de fet, vuit temes d’aquesta gran obra, que recomponen novament seguint per cadascun d’ells una metodologia de creació diferent: alterant l’ordre dels compassos, creant partitures mitjançant el collage, suplantant el textos del cor en llatí per d’altres en un idioma inventat, utilitzant instruments de format midi enfrontats als analògics o fent servir nous instruments creats a partir de materials inusuals. Finalment, també interacciona en escena l’audiovisual, la segona gran passió de Gómez, que es basa en les eines d’expressió dadaistes

del collage i el fotomuntatge per aplicar-les al moviment dels fotogrames del vídeo i, després, vincular-les a l’intèrpret. D’aquesta manera crea un subjecte amb més fortalesa visual i troba dimensions i nivells espaials que queden fora de l’ordre i el sentit.


0 Comentaris

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.