//Plugins sense CDN ?>
Les relacions i amistat entre les famílies anoienques i els refugiats sahrauis daten de fa molt de temps. Ara, l'ACAPS Anoia ha emès un comunicat on mostra la seva repulsa per la via militar que empra de nou el Marroc contra el Sàhara.
Els Amics Catalans del Poble Sahraui a l'Anoia manifesten en un comunicat la seva indignació per l'incompliment dels acords per part del Marroc respecte al territori. Indiquen que "després de 45 anys com a refugiats, de 16 anys de guerra, d'un no acabar d'enganys, de veure com són robats els recursos de la seva terra i de contemplar en silenci com s'han anat incomplint tots els acords signats sota l'empara de l'ONU, ha tornat la guerra al Sàhara Occidental. Guerra provocada pel govern del Marroc i el seu exèrcit".
Remarquen que "s'ha vist com el govern del Marroc, a més de no respectar els acords de pau signats, entre ells el d'acordar un referèndum per al dret a l'autodeterminació, ha estat espoliant amb el vist-i-plau de la comunitat internacional els recursos de la seva terra: la pesca, els fosfats, productes agrícoles i fins i tot la sorra. Tot el que pot originar benefici".
25 anys de la primera arribada d'infants sahrauís
Aquest 2020 fa un quart de segle que es van acollir "els primers infants sahrauís a Igualada i la nostra comarca. El COVID-19 no ens ha permès acollir infants aquest any ni fer actes per recordar l'aniversari i ara tenim la guerra. La part més dura es veure com alguns dels que ens van acompanyar en els primers anys del projecte ‘Vacances en Pau', avui, ja adults, s'incorporen a la lluita".
Conclouen que "voldríem que això s'aturés, però 45 anys a l'infern, refugiats i refugiades en la pitjor part del desert Algerià, amb pedra i sorra i temperatures de més de 50 graus a l'estiu, han fet desaparèixer l'esperança d'un futur digne per a ells i elles, ja fills i filles del desert, i les seves famílies. L'acció militar del Marroc ha tingut resposta, els sahrauís han escollit entre morir com a refugiats sense futur o lluitar per tornar a la seva terra, no tenen res a perdre, només la vida i la vida d'un refugiat té molt poc valor, per als que els van condemnar per poder robar els recursos de la seva terra, amb la complicitat dels governs d'Espanya en primer lloc i també dels interessos geopolítics i econòmics de la Unió Europea i la ONU".