Un aire de família enceta gira aquest dissabte al Teatre Municipal l’Ateneu d’Igualada

L’obra gira al voltant d’un sopar familiar per celebrar un aniversari, durant el qual sortiran a la llum els draps més bruts de la parentela. L’espectacle enceta la seva gira a Igualada després de l’èxit al Teatre Romea de Barcelona. Un aire de famille és una obra de teatre molt popular a França amb nombrosos premis, com el premi Molière al millor text l’any 1995.

L’obra va ser escrita fa vint anys per Agnès Jaoui i Jean Pierre Bacri, una parella que pràcticament ha creat un gènere propi amb els seus drames, en els quals trobem personatges de classe mitjana, amb vides normals, que d’alguna forma semblen excepcionals, i que connecten amb el públic gràcies al nivell d’identificació que en ells troben. Pau Durà, el director, afirma que “un aire de família, escrita fa dues dècades, és tan actual, és d’una proximitat tan gran, és tan recognoscible, que anomenar-la ficció és gairebé un contrasentit; un té la impressió d’assistir a les vicissituds que relata com d’amagat, quasi delictivament, amb una barreja de diversió i incomoditat”.

Els personatges segueixen la mateixa lògica “irracional” que pot seguir qualsevol família: una mare dura i possessiva, i els seus quatre fills, que seran els que ens portaran per aquest camí, a cops molt rialler, i a cops molt dolorós. Els diàlegs no són extenses discussions de profunditat oceànica, són les converses que aquestes patètiques i divertides persones ens porten, potser amb un sentiment de remembrança, bogeria i expectativa cap a una pròpia justificació de l’existència mateixa. Una comèdia dramàtica que està narrada quasi en temps real i rigorosament acotada a l’àmbit del bar Cal Pare, negoci familiar. Un grup familiar que es veu commogut per un accident, un canvi en el paisatge habitual que podria passar inadvertit en una altra família, el sopar habitual dels divendres en un bar. Què passa? Un dels integrants no ve: la dona d’en Quim. I això desembocarà en la més tempestuosa de les comèdies dramàtiques familiars dels darrers temps. Ningú no sortirà indemne d’aquesta vetllada, en la que, pels capricis de l’atzar, les seves rígides parets trontollaran conscients de la seva falta de fonaments, és a dir, construïdes damunt d’unes veritats i unes regles de cartró pedra.

La comicitat de la peça, les seves vides, els seus desitjos, els seus esforços per sortir endavant, és absolutament mediterrània, profundament meridional. Hi ressonen De

Departament