Amparo Moreno i Joan Pera fan gaudir el públic de l’Ateneu

L’anarquista que els fa de testimoni de noces serà el mateix que acabarà amb la vida del capellà després de la cerimònia. La parella viurà els bons moments d’una Barcelona neutral durant la primera Guerra Mundial, patirà amb la dictadura de Primo de Ribera, el pas de la República i la Guerra Civil i, ja vells, hauran de deixar casa seva, víctimes –com tots actualment- d’una època de retallades i privacions, la postguerra i, el que és pitjor: la vellesa. El Ramon i la Maria (un casat de pega i una dona valenta que acabarà sent reivindicativa) van fer riure i entendrir-se les persones assistents a l’espectacle.

Al bon saber actoral d’ambdós actors s’hi afegí la destresa del director Miquel Górriz (que l’any 1986 s’estrena com a director a l’Ateneu amb l’espectacle Minim.mal show). Com ell mateix diu: 'El muntatge ha estat concebut com un exercici d’estil al servei de la peça. Hem volgut vestir-la d’època i embolicar-la amb papers preciosos i olors d’abans. Hem volgut recrear un temps i recordar un món, perdut en el present, però que encara viu en la nostra memòria individual i col·lectiva. Tot això amb amor, humor i emoció. Amb teatre'.

Elisabet Castells ha resolt molt bé l’escenografia que sembla entre una petita caixeta de música i un zoòtrop (aquelles joguines cilíndriques i giratòries, que precediren el cinema, i a través de les escletxes de les quals han passat tantes vides de fantasia). Li permet que a dins hi passi la vida conjugal i íntima i a fora es mostri la vida més mundana i social.

Un espectacle amanit amb algunes cançons que va plaure al públic i deixar un regust de riallada. En temps difícils i durs es bo riure i pensar. I què més proper que les escenes d’un matrimoni observats per un llit i una bona colla d’espectadors.