Una aplaudida actuació posa fi al XX Festival Internacional d'Orgue

Els intèrprets

Bernhard Gfrerer, nascut a la pàtria de Mozart l’any 1951 és, des de l’any 1987, Director de la Música Sacra i Organista de la “Franziskanerkirche” de Salzburg. Té una intensa activitat com a concertista, ha format part del jurat en diversos concursos internacionals d’orgue i té enregistraments radiofònics, televisius i de CD. Emília Grajales va començar els estudis de violí al Conservatori d’Igualada, on ara treballa com a professora de violí, i també és membre del Quartet Quom i col·labora amb diferents orquestres. Els germans Bernat i Oriol Prat, nascuts a Capellades on van començar a estudiar música, han fet estudis de violí i violoncel a l’ESMUC i han treballat amb diverses orquestres.

El programa

En el concert es van alternar les composicions per a orgue sol amb les composicions per als 4 instruments. Per a orgue sol vam escoltar 6 danses alemanyes KV 509 de W. A. Mozart (1756-1791), la Sonatensatz en mi major de C. M. von Weber (1786-1826) i “Hochzeitstag auf Troldhaugen” d‘E. Grieg (1843-1907). També hi va haver 2 obres d’autors francesos: Andante religioso de T. Dubois (1837-1924) i el Final (de la Sonata núm. 1 op. 42 en re menor) d‘A. Guilmant (1837-1911). Els 4 instrumentistes van interpretar obres de 3 autors: la Sonata en do major d‘A. Corelli (1653-1713), la Sonata en si bemoll major de G. F. Händel (1685-1759) i dues Sonates d’església de W. A. Mozart, totes dues en do major, la KV 328 i la KV 336.

La interpretació

Bernhard Gfrerer és un gran músic i així ho va demostrar en tot el concert. Va tocar les danses de Mozart, amb una gran vivesa i els hi va donar un sentit popular, molt contrastat amb la interpretació de l’obra de Weber. L’estil popular de l’obra de Grieg va ser també molt diferent de l’Andante de Dubois, i va demostrar el seu gran virtuosisme, tant als teclats manuals com en el pedaler, en el moviment de la Sonata de Guilmant. Va aconseguir el color de cada obra mitjançant una registració molt adequada, amb el que va demostrar un gran coneixement de l'instrument.

En les obres concertants, els 4 músics van demostrar una gran compenetració, fent sobresortir en cada moment la melodia, que anava passant d’un instrument a un altre, mentre l’orgue actuava de baix continu per donar suport a la corda, en les obres de Corelli i de Händel. En les dues Sonates de Mozart es va produir també aquesta unitat, però aquí l’orgue va tenir una mica més de protagonisme. Malgrat la seva joventut, els anoiencs van mostrar que són ja uns grans professionals i que tenen una gran camí al seu davant.

El públic, que pràcticament omplia la Basílica de Santa Maria, va quedar encisat amb l’actuació dels 4 intèrprets. Ho va demostrar amb grans aplaudiments i els músics ho van agrair amb la repetició d’un tema de la Sonata de Händel. Gfrerer, després, va voler fer una altra interpretació i va oferir una improvisació sobre el Virolai que va ser una veritable meravella, on va fer sonar tota la potència de l’instrument. Quan van baixar a saludar des del presbiteri van ser obsequiats per l’alcalde de la ciutat sr. Marc Castells, que era present al concert.

Cal dir que com sempre, la presentació i els comentaris van ser d’Antoni Miranda i Jordi Balsells i Josep Aguilera se'n van encarregar de la transmissió a través de la pantalla del presbiteri.

Cloenda del XX Festival

Amb aquesta memorable audició es va acabar el XX Festival Internacional d’Orgue d’Igualada, un festival que ha posat la ciutat al nivell de les més prestigioses d’Europa i que no deixa de ser alabat per tots els més de 125 professionals que hi ha participat. Un Festival que és possible gràcies a l’Ajuntament de la ciutat per mitjà de l’Institut Municipal de Cultura, que compta amb el suport econòmic d’algunes empreses, amb la col·laboració desinteressada de diverses persones, i que té a Joan Paradell, com a director artístic.

Maria Dalmases