Arlet brinda una nit d'emocions a l'Ateneu

El cicle 'Músiques de Butxaca' omplia de nou l'escenari del Teatre Municipal de l'Ateneu Igualadí. Després de l'èxit i la potència de la proposta de Sey Sisters, en aquesta ocasió va ser el grup manresà Arlet, un conjunt emergent i pràcticament desconegut a la ciutat, qui va prendre el relleu per presentar el seu primer àlbum d'estudi, 'Mil Raons'. Un treball artesanal i cuidat que el conjunt va portar a escena sense perdre l'essència.

Era la primera vegada que els manresans actuaven a Igualada. El debut va deixar a tothom amb bon gust de boca. Amb el seu pop íntim i emotiu, acompanyat d'un joc de veus treballat, Arlet va aconseguir connectar amb el públic en una vetllada que va anar de menys a més. La nit va arrencar amb el tema 'El Vell Profeta', amb el so de l'acordió i del cajón com a protagonistes. Tot seguit, la banda va anar desgranant altres temes propis inclosos en el seu treball, com les cançons 'Un Record' o 'Començar', intercalades amb versions de Manel i Quart Primera. Amb el tema 'Quan calla la ciutat', de Txarango, els manresans van viatjar al passat per reivindicar l'esperit de la infància.

Recta final intensa

El 'single' del grup, 'Mil raons' arribava abans de la primera mitja hora de concert, seguit d'una versió de La gran eufòria, l'última tema del cantautor Joan Dausà, que va fer pujar la intensitat de la vetllada. Amb el ritme de La previsiblitat –un tema d'Oriol Padrós– Arlet va encarar la recta final de l'actuació, en què també va sonar una aplaudida versió d'Els Pets ('La vida és bonica però complicada'), dedicada a les preses i presos polítics. Abans d'acomiadar-se, el grup es va presentar amb el tema 'Cert, clar i breu', de Mishima, i va fer cantar tothom amb la cançó 'Quan tot s'enlaira' de Txarango. Al final, els aplaudiments i la insistència del públic van fer tornar els membres de la banda a l'escenari per interpretar un bis que va posar punt i final a una nit plena d'emocions.