//Plugins sense CDN ?>
Els inicis
Mercè Sabi Martínez va néixer a Masquefa el 1884, filla de Josep Sabi Torras, pagès i Matilde Martínez Càlix, els avis Josep Sabi (pagès) i Madrona Torras, i Silvestre Martínez (fuster) i Maria Càlix.
Mercè Sabi era la petita de set germans, Catalina, Madrona, Engràcia, Josep i dos més que van morir al cap de poc de néixer. La família es va traslladar a Barcelona, i en aquesta ciutat, la jove Mercè es va casar amb Josep Basi Rullan el 1918 a la Parròquia de Sant Joan Bautista de Gràcia. Van tenir dos fills, el Josep i l’Armand.
Arrenca un negoci en plena postguerra
A conseqüència de la Guerra Civil, es va quedar viuda amb els dos fills petits. Llavors, va decidir muntar un petit taller de confecció en una habitació de casa seva, al carrer Sant Salvador, en el barri de Gràcia, amb les poques màquines que va poder salvar de la fàbrica del seu marit, destruïda pocs anys abans en un bombardeig. Els seus fills Josep i Armand, es van criar entre els mitjons que teixia la seva mare.
El primer crèdit li va concedir la Banca Rosés. Eren temps en què les dones tenien poques oportunitats laborals i havien de lluitar molt per aconseguir-ne. Fabricava mitjons i samarretes d’alta qualitat, que comercialitzava als millors establiments del nostre país, amb la raó social de “Mercedes Sabi, Creaciones en géneros de punto”. Van ser anys de molt esforç per les dificultats a obtenir primeres matèries, pels talls d’energia elèctrica i per altres inconvenients de l’època de la postguerra, però va aconseguir arrencar el negoci i assentar uns fonaments molt sòlids, que permetrien que l’empresa ben aviat es consolidés.
Els fills entren en el negoci familiar
Més endavant, els seus fills es van incorporar al negoci familiar. En Josep, després de tornar de la lleva del biberó, es va formar en l’àrea comercial. L’Armand ho faria en enginyeria tèxtil; va dissenyar i llimar peça a peça una màquina de tricotar, i la seva aportació de noves idees en dissenys i colorit en la confecció de peces de roba amb un alt nivell de qualitat, va permetre un notable creixement de l’empresa. El 1962 l’empresa va aconseguir la llicència de la marca Lacoste per fabricar i distribuir a Espanya.
El 5 de setembre de 1963, la Mercè Sabi Martínez , va morir a Barcelona.
La marca Armand Basi
El 1986 l’empresa va llançar la marca de moda de disseny Armand Basi. Actualment Basi té la fàbrica, oficines centrals, centre de disseny i departament comercial a Badalona i el seu centre d’estocs està ubicat a Barberà del Vallès. Compta amb més de 400 persones treballant-hi i comercialitza els seus productes a botigues pròpies, franquícies, botigues multimarca i grans magatzems a Espanya i l’estranger.
Amb els anys l’empresa Basi SA ha esdevingut una de les empreses catalanes més internacionals i sembla que és una de les empreses tèxtils i de moda que han sabut superar millor les dificultats amb què s'ha enfrontat en les últimes dècades la indústria tèxtil catalana, afectada en molts casos per tancaments o pel trasllat de la producció a altres països, tota la producció de Basi es realitza a Espanya. La firma que actualment presideix la seva filla Núria Basi va facturar 117,5 milions d'euros el 2007.
Tres membres de la tercera generació, Núria, Isabel i Josep, es troben plenament integrats en la gestió de l’empresa, que va crear una mestressa de casa i artesana a partir de la pròpia capacitat emprenedora buscant sempre l’excel·lència.
Dona emprenedora
La persona que va posar la primera llavor d’aquesta empresa, la masquefina Mercè Sabi Martínez ha estat considerada una de les dones emprenedores, dones amb empenta, de Catalunya el segle XX. L’any passat, el 2008, l’Institut Català de les Dones de la Generalitat de Catalunya la va incloure en un calendari dedicat a ‘Dones d’empresa’, dones pioneres que van iniciar el camí cap a la transformació cultural i social que ha permès la incorporació de les dones a tots els sectors de la societat.
______________________
Reportatge elaborat pel Diari de Masquefa
Magda
Capellades
26 de gener 2009.12:01h
Que poc que coneixem la història que tenim a tocar de casa...Gràcies als autors del reportatge per descobrir-nos-la!