//Plugins sense CDN ?>
Fins al 15 de gener es pot visitar a l’Arxiu històric de Lleida l’exposició “L’Horitzó d’Andrés Ymbernon Vila (1900-1952)”, dedicada a la figura del comandant Andrés Ymbernon Vila, militar de professió i vinculat també al món cultural lleidatà, la documentació del qual conservem a l’Arxiu, gràcies a la cessió en comodat que va realitzar el seu net, l’artista igualadí i col·laborador de l’AnoiaDiari, David Ymbernon, en nom de la família. El mateix David Ymbenon ha comisariat la mostra, amb la què epassa la trajectòria professional i privada d'Andrés Ymbernon, a través dels documents que formen part d'aquest fons personal i d'objectes que ens faran reviure la primera meitat del s. XX. L’exposició, que va haver de ser ajornada al març pel confinament, exhibeix escrits, llibres, dibuixos, fotografies i altres objectes de la primera meitat del segle XX seleccionats per la seva relació amb l’entorn vital d’aquest militar de professió que Joan Sales esmenta en diverses ocasions a Cartes a Màrius Torres. Ymbernón va exercir diversos càrrecs de responsabilitat a l’exèrcit de la República –amb medalles i condecoracions incloses–, va combatre a la Guerra Civil, fins i tot va dirigir la columna Macià-Companys el 1936, encara que el 1938 va canviar de bàndol en plena ofensiva dels nacionals i va ser apartat de la carrera militar el 1942. Va ser membre conseller de l’Institut d’Estudis Ilerdencs i vocal del patronat de restauració i conservació de la Seu Vella.
En una de les cartes de la cèlebre correspondència entre els escriptors Joan Sales i Màrius Torres, el primer escrivia “M’ha agradat molt el cap de la brigada, que és el comandant Ymbernon […] digne militar professional dels de l’antic exèrcit de la monarquia. També tu et trobaries com peix a l’aigua; tota la divisió lleidataneja.”
Nascut a Lleida el 1900, Andrés Ymbernon Vila, militar de professió, va participar en destacades operacions militars al Marroc i al llarg de la Guerra Civil espanyola, primer a la zona republicana i més tard a la zona nacional. El setembre de 1936 fou destinat, amb el grau de capità, a la columna Macià-Companys. A l'exèrcit republicà va ascendir a comandant i va arribar a ser brigada de la 30a divisió, formada amb els efectius de la Columna Macià-Companys. Es va passar de bàndol el març de 1938, quan la seva brigada va quedar desbordada per una imparable ofensiva de l'exèrcit rebel a Plenas, en els moments més dramàtics de la desfeta del front d'Aragó, que el mes següent duria a l'ocupació de la ciutat de Lleida. Acabada la guerra va seguir en actiu com a comandant en diverses unitats de diferents places, fins que l'any 1942 fou apartat de la carrera militar.
Va realitzar també una gran tasca docent dins l'estament militar com a professor a l'Escola Oficial Militar. Durant la II República fou nomenat delegat de l'autoritat militar, va destacar com a jutge militar i en càrrecs administratius i comptables de responsabilitat dins l'Exèrcit.
Fou membre conseller de l'Institut d'Estudis Ilerdencs i vocal del Patronat de Restauració i Conservació de la Seu Vella. D'aquest recinte històric i monumental n'era un gran enamorat fins al punt de contribuir a la seva protecció d'atacs i espolis. En aquest sentit, va recopilar molta documentació textual i gràfica i va aixecar i refer nombrosos plànols.
Autor de diversos llibres i treballs, alguns publicats com Aportación a la Historia de la Guerra Carlista en la província de Lérida 1838-1939 (Institut d'Estudis Ilerdencs, 1950), i altres d'inèdits, com Historia de los Abencerrajes en Lérida i Historia Militar de Lérida y de su provincia, amb nombroses il-lustracions seves. Va obtenir el premi extraordinari en els Jocs Florals de 1944, 1945 i 1950, entre altres guardons.
Andrés Ymbernon Vila, procedia d’una llarga nissaga de militars que va marcar quin havia de ser el seu destí professional. Recordem que els militars de carrera i, com en aquest cas d’Acadèmia, eren homes generalment il·lustrats, amb un nivell cultural per sobre de la mitjana i, molts, amb inquietuds culturals i artístiques. El comandant Ymbernon responia a totes aquestes característiques: dibuixava de forma excel·lent, va publicar treballs sobre la història de Lleida, era un gran lector i estava al dia dels moviments artístics i culturals que durant la primera meitat del segle XX.
Com a militar es va mantenir lleial a la República, fins que en els últims mesos el desgovern era evident, en front a l’aparent bona gestió de l’Espanya ocupada pels colpistes, això el va decidir a passar-se a les línies de l’exercit de Franco (al menys això és el que la família recorda). Malgrat aquesta adhesió d’última hora no va evitar que finalment patís les conseqüències.
La família, a través del seu net David, ha fet donació a l’Arxiu històric de Lleida del seu fons que el conformen 254 unitats documentals entre documentació oficial relacionada amb la família —certificats d’estat civil i altres de caire administratiu i acadèmic—; texts, plànols i croquis generats des de la seva vesant professional com a militar d’alta graduació i com a professor de l’Acadèmia Militar de Saragossa; còpies de gravats de la ciutat de Lleida i dibuixos a ploma originals; texts històrics i algun conte que inclouen dibuixos; fotografies personals i familiars; fitxes d’investigacions; i llibres. Un conjunt que ens parlen d’una vida compromesa amb la seva professió i la seva ciutat, la seva història i cultura.
L’exposició “L’Horitzó d’Andrés Ymbernon Vila (1900-1952)” es pot visitar, fins al 15 de gener de 2021, a la Sala d'Actes de l'Arxiu històric de Lleida, al carrer governador Montcada, s/n, de 9 a 17:30 h., els dies laborals, excepte dissabtes. Atesa la situació de pandèmia, aquesta exposició es realitza, segons la direcció de l’arxiu, seguint totes les mesures aplicables d'acord amb la normativa sanitària vigent per a garantir la higiene i seguretat: reducció de l'aforament de la sala, senyalització de l'itinerari a seguir, disposició de gel hidroalcohòlic, etc.