L'arxiu municipal de Vallbona rep el fons documental del mestre Masclans

Vilarrubí, de 88 anys i exalumne de Masclans, va conservar, ordenar i classificar durant molts anys documentació diversa del mestre més admirat a Vallbona, la qual va rebre dels seus familiars. Diumenge, en un acte solemne emmarcat en les emblemàtiques Festes del Roser, va cedir, a títol gratuït, aquest fons de gran valor documental a l’arxiu municipal.

La cessió oficialitzava el compromís de l’Ajuntament a preservar i divulgar el ric llegat pedagògic, però també humà, social i cultural, que Josep Masclans Pascual (1878-1962) va deixar al poble durant els divuit anys que hi va exercir, des del1921 fins al 1939, any en què va ser represaliat a Burgos.

L’acte de donació es va fer a l’Ajuntament, en una Sala d’Exposicions plena de gom a gom, mostra inequívoca que Vallbona no oblida un mestre que hi ha imprès una petjada inesborrable.

En la mateixa sala s’hi podia veure exposat el fons documental, així com diverses fotografies familiars, de les activitats escolars o del municipi dels anys 20 i 30, les dues dècades en què Masclans va exercir-hi el seu mestratge. L’exposició ‘La Vallbona del Sr. Masclans: el mestre i el poble’ –que es va poder visitar durant totes les Festes del Roser- picava la curiositat dels assistents, i els de més edat rememoraven antics paisatges i intentaven identificar algú conegut en els quadres que mostraven diverses promocions d’alumnes de l’època.

L’acte va comptar també amb la presència de Miquel Gutiérrez Poch i Jaume Borràs Martí, dos estudiosos de Masclans que han fet possible la donació de l’arxiu. Gutiérrez va reivindicar la figura del docent i va posar Masclans d’exemple d’un mestre que va exercir una gran tasca pedagògica tot i l’escassetat de recursos, formant una generació de vallbonencs que van destacar en l’àmbit polític, empresarial o en la vida quotidiana.

Borràs va recordar que el treball de Masclans va anar molt més enllà de les parets de l’escola, formant corals per cantar les caramelles, aconseguint que es representin obres de teatre de forma regular o creant una biblioteca.

Per la seva banda, l’alcalde, Romà Casanovas, va agrair a Francisco Vilarrubí la labor de conservació i classificació del fons documental i la donació a l’arxiu municipal, mentre que el regidor Raül Parramon va recordar que l’obra de Masclans no va finalitzar amb els divuit anys de docència a Vallbona sinó que el seu llegat continua absolutament viu.

Un fons de gran valor documental

Finalment, Aurèlia Cabot, Cap de l’Oficina de Patrimoni Cultural de la Diputació de Barcelona, va explicar la tasca de suport que aquesta administració ofereix als arxius de localitats petites com Vallbona d’Anoia, i va destacar el gran valor documental del fons Josep Masclans.

La documentació que es conserva permet elaborar una biografia del mestre, difondre la gran dimensió de la seva tasca, i donar a conèixer el seu arrelament a Vallbona. És també el testimoni gràfic de tota una generació de nois de Vallbona.

Està format per 7 volums que inclouen la documentació personal de Masclans -amb una cronologia que va de 1878 a 1962-, 4 llibres que corresponen al Diari de les classes dels cursos 1931-32, 1932-33, 1933-34 i 1934-35, 1 volum que recull l’acte d’homenatge que Vallbona li va fer el 1979, 7 quadres amb fotografies i 1 medalla.

Entre altres materials, es conserven l’acta de naixement i del servei militar, el títol, nomenaments, l’associació professional, documentació del consell de guerra al qual va ser sotmès, llistes d’alumnes, exàmens, programes d’actes, memòries personals, notes biogràfiques, articles sobre l’actualitat, reflexions pedagògiques, cartes, postals i fotografies de les activitats escolars en les diverses poblacions on va exercir.

L’arxiu Josep Masclans ja es va fer públic l’any 1992, i des d’aleshores ha estat custodiat per l’associació Camí Ral, que l’ha conservat i n’ha permès la consulta a les persones interessades.

Aquest fons documental també ha servit de base per a un treball de recerca de l’alumna de l’institut de Capellades Maria Gutiérrez. Titulat ‘El meu mestre – Josep Masclans Pascual’ l’estudi ha guanyat aquest 2013 el primer premi del certamen Igualada Recerca Jove, en la modalitat de Ciències Socials.

Amb l’ingrés a l’arxiu municipal, l’Ajuntament vetllarà per la preservació del fons documental i per la difusió de la figura del mestre. També es crearà una comissió de treball.

Masclans i Vallbona: una relació d’admiració mútua

Nascut a l’aleshores poble de Sants el 1878, el mestre Josep Masclans va ser destinat el 1921 a Vallbona d’Anoia, on s’hi va estar fins l’any 1939, quan va ser represaliat sense cap tipus de raó i desterrat a Nidáguila (Burgos). Posteriorment seria destituït de la seva condició de Mestre Nacional.

Va ser precisament en la seva estada a Vallbona on Masclans va poder desenvolupar amb tota la seva maduresa la pedagogia, deixant una empremta inesborrable entre els seus alumnes i altra gent del poble. Però l’admiració i l’estima van ser mútues. El mestre, en una carta escrita el dia que va jubilar-se, agraïa “que la Providència m'escollís el poble de Vallbona com a camp de les meves delícies i demés operacions pedagògiques…son dolç record m'acompanyarà en tot el temps que em resta de vida”.

Masclans va fer de l’escola un lloc acollidor per als infants i va augmentar la seva assistència regular, en un context on els nens eren mà d’obra barata per a les fàbriques. L’índex d’alfabetització del poble va passar del 61% l’any 1920 al 68% el 1930.

La seva tasca no es va reduir a les parets de l’escola. Va recuperar celebracions tradicionals com la de Sant Nicolau, va implantar la Festa de l’Arbre i va impulsar diversos festivals infantils. També va formar corals per cantar les caramelles i va aconseguir que es representessin a Vallbona obres de teatre de manera regular. A més, va crear una biblioteca que l’any 1940 disposava ja de 900 llibres, els quals malauradament van ser cremats a la plaça del poble pels nous mestres afins al ‘Movimiento’. A Vallbona hi arribaven l’any 1921 11 diaris, i l’any 1939, 1.500 diaris i revistes, la qual cosa demostra la dimensió de la seva culturització de Vallbona.

Va ser un mestre tradicional, però amb una altra manera de fer pedagogia per a l’època. Catòlic de tota la vida, va veure com era apartat d’allò que més li agradava de manera totalment arbitrària i injusta.

De la profunda estimació que li guarden els seus alumnes i el poble de Vallbona en són mostra els diversos reconeixements públics que se li han tributat. L’any 1973 es va fundar l’Agrupament Escolta amb el nom de Josep Masclans.

Posteriorment la casa de colònies que la Parròquia de Vallbona té a Cabrera va agafar també el seu nom. Però l’homenatge més sentit va ser el que li van fer els seus antics alumnes l’any 1979, descobrint una placa commemorativa a la nova escola. Finalment, l’any 1992 es va fer públic el fons documental Josep Masclans, que aquest 2013 ha estat donat a l’Arxiu Municipal de Vallbona.

El mestre va morir a Barcelona l’any 1962 després de tota una vida lliurada a l’ensenyament.