Les associacions de l’Anoia fan una radiografia del present i el futur del teixit cultural a la comarca

El passat dimecres 13 de desembre es va celebrar, a la botiga Abacus d’Igualada, un debat obert a tothom, que va comptar amb la participació de representants de les associacions anoienques Ateneu Cultural i Recreatiu de Montbui, Ateneu Igualadí, Casino de Calaf, FESTHI, Antic Gremi de Traginers d'Igualada, Societat La Lliga de Capellades, Moixiganguers d'Igualada, Òmnium Cultural Anoia i Xarxa Igualada.

En el debat, que va estar conduït per la periodista tousenca, Miti Vendrell, es van posar sobre la taula aspectes rellevants i primordials dins de l'associacionisme com són el voluntariat, el jovent, la relació amb les administracions, la cohesió social, els principals reptes de futur, entre d'altres. A Igualada i a l'Anoia hi ha, des de fa dècades, una àmplia i rica tradició associativa, amb un extens i dinàmic teixit associatiu. En aquest debat n'hi havia nou de representades, però podrien haver estat moltes més. La comarca de l'Anoia és una de les comarques amb més dinamisme associatiu. El representant de l'Ateneu Igualadí, Joan Torrents, explicava que després de 160 anys, li costa imaginar-se la ciutat sense aquesta entitat. El mateix li passa a Montserrat Argelich, president de l'Antic Gremi de Traginers, que ja han arribat als dos-cents anys. Altres entitats són més joves, com per exemple, la FESTHI que neix fa quinze anys amb l'objectiu de recuperar les festes i els balls que havien sigut part integral de la identitat de la ciutat i compartir-los amb la comunitat.

Suport i voluntariat, els pilars de les entitats

Un altre pilar o suport que necessiten les entitats són suport, i a vegades, ajuda econòmica per poder sobreviure. En aquest sentit, hi juguen un paper molt important les administracions. Sobre això, tots els representants van assegurar que moltes vegades la relació amb aquestes és complicada. En aquest sentit, Pep Vallés, de la Societat la Lliga de Capellades es va mostrar molt crític "les entitats tenen una importància capital que els ajuntaments encara no han acabat de captar, perquè els ajuntaments volen ser el nucli de tot". "Els ajuntaments haurien de ser el recollidor de les propostes que fem les entitats i no donar-nos almoina, pensant que amb una quantitat ja ens tenen a tots collats i sotmesos", diu Vallés. Tot i les crítiques també es van posar sobre la taula propostes i alternatives per millorar la tasca de les entitats. Com a exemple, Miquel Bernadí, dels Moixiganguers va explicar que moltes vegades l'horari de l'administració és incompatible amb l'horari de treball i com a proposta va dir "ens aniria molt bé que l'Ajuntament posés a l'abast de les entitats un secretari que es dediqués a tramitar aquestes subvencions, a arreglar tots els papers i els hi subministraríem nosaltres". Bernadí també va posar èmfasi en el fet que un altre servei que ajudaria molt a les tasques del dia a dia, seria que l'Ajuntament d'Igualada pogués cedir taules i cadires per a quan organitzen activitats com sopars. Això no es va repetir en altres municipis que asseguren que sí que tenen aquest servei.

Un dels trets essencials de l'associacionisme és el voluntariat. En aquest sentit, les entitats van explicar que sempre hi ha voluntariat perquè la gent quan fa alguna cosa que li agrada i estima no li sap greu dedicar-hi temps o diners. Mariona Planes, de Xarxa Igualada, va mostrar-se orgullosa perquè actualment l'entitat compta amb una plantilla molt nombrosa "és cert que està en una entitat és un compromís i tots tenim  vides molt atrafegades, però com més en formem part, si un dia no hi arribes, no et sents malament perquè hi arribarà un altre". Una altra cosa que van destacar les entitats va ser la relació del voluntariat amb la gent jove i s'ha de tenir consciència que hi ha entitats dedicades més a la gent gran i d'altres a gent més jove. Miquel Guifré, de FESTHI, va recalcar que "en el nostre cas per Festa Major tenim molta més feina i necessitem més gent, però la trobem". Guifré va destacar en aquest sentit que "el jovent avui en dia, el sentiment de pertànyer és com difús, no ho tenen clar perquè avui estic aquí, demà estaré allà, i la meva propietat és una bossa amb la meva roba i un ordinador portàtil, llavors, això dificulta molt el compromís d'aquest jovent, i a vegades si és a un curt termini, sí que estan disposats a participar-hi, però no si el compromís és a tres anys vista".

La dona i la cohesió social en l'associacionisme

Un altre dels blocs temàtics que la periodista va posar damunt la taula va ser la igualtat de gènere. En una taula on només tres de les 9 entitats van ser representades per dones, en general es va arribar a la conclusió que com passa en altres àmbits, la dona ha anat integrant-se i participant més en l'associacionisme. En aquest sentit, gairebé totes elles tenen una junta amb paritat, però creuen que no és suficient. La presidenta de l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada, Montserrat Argelich, va ser un exemple per parlar d'aquest tema. Ella és la primera presidenta en els 200 anys d'història que té l'entitat i va explicar que el més important és "que t'escoltin, els lideratges han de venir naturals, independentment de si ets dona o home, però el que hem d'aconseguir és que l'opinió d'una dona tingui el mateix valor que la d'un home i malauradament encara no és així". La resta de representants també creuen que aquesta condició s'ha de donar de manera natural, però també van reflexionar amb casos que actualment els passen. Continuant amb aquesta temàtica, Miquel Bernadí, de Moixiganguers d'Igualada, va afegir que tot i que en la seva entitat ja van néixer amb una presidenta de la colla l'any 95 i durant aquests 30 anys ja han sigut tres les dones que han presidit la colla, els caps de colla continuen sent homes i que creuen que encara queda molta feina per fer "hauríem d'escoltar també què hi tenen a dir les figures femenines respecte a la colla".

En els darrers anys han arribat més persones d'altres països i altres cultures a l'Anoia, com a tot el territori. En aquest tema, les associacions també hi juguen un paper important perquè poden ser un bon punt d'entrada i de cohesió per a elles. Moixiganguers, per exemple, va explicar que cada cop reben més gent nouvinguda que volen participar en la colla, però es troben barreres com poden ser econòmiques per poder comprar, per exemple, la camisa. Un altre exemple és Òmnium que tot i que els seus pilars són la llengua, la cultura i el país, ja fa uns anys que s'hi va afegir la cohesió social. Íngrid Marc explica que "estem fent molts esforços en aquest sentit, fem tallers de ganxet, després també es fa en un bull al barri i bàsicament hi ha senyores marroquines que passen el matí allà, i hi ha unes voluntàries catalanes que mirem que sigui el mateix nombre d'usuàries, que de voluntàries". Parlant també de cohesió, Jordi Mas, com a representant del Casino de Calaf va remarcar també la necessitat de cohesionar-se entre les entitats de la comarca "tots tenim feina amb la nostra entitat, però penso que mirem molt poc la resta d'entitats i això és un problema perquè si no establim relacions, i no ens ajudem els uns als altres no podem crear projectes que puguin ser compartits".

Quin futur li espera al teixit associatiu de la comarca de l'Anoia?

Per finalitzar, a la pregunta 'Creieu que les vostres entitats tenen assegurada la continuïtat?' totes les entitats es van mostrar "poc preocupades" per no tenir continuïtat. Ramon Albareda, de l'Ateneu Cultural i Recreatiu de Montbui, explica que tot i aquesta preocupació saben del cert que tot pot canviar "a Montbui, per exemple,  hem perdut una entitat fa poc, el club de futbol i això ha estat una pèrdua important". Tot i això, tenen molt clar que, davant de la necessitat, la societat sol moure's i que, per tant, sempre hi haurà algú disposat a agafar el relleu. Pel que fa a en l'àmbit general de la comarca, van estar d'acord i es van mostrar optimistes en què malgrat no poder preveure-ho, i tot i els canvis que esdevinguin, l'Anoia tindrà tenint un ampli teixit associatiu i cultural.