Atom Egoyan s’encalla en el thriller el dia que Nuri Bilge Ceylan trasbalsa Cannes

Thriller esprimatxat i desganat del canadenc Atom Egoyan

“Captives” del canadenc Atom Egoyan s’obre amb una panoràmica descriptiva d’un entorn colgat de neu que podria indicar un començament suggeridor i atmosfèric per contribuir a endinsar-nos en els món inquietant del thriller. L’arrencada del film extremadament fragmentada amb la presentació de diversos personatges incògnits, salts temporals en totes direccions i una aparent trama enrevessada de segrestadors pedòfils i nens desapareguts podria submergir-nos també en el terreny relliscós del misteri i l’enigma.

Confiàvem en recobrar la fe en el bon ofici del canadenc Atom Egoyan, però aquests ingredients no redunden en la intensitat i la tensió que podríem esperar d’un thriller amb prometedora trama policíaca i de fusta psicològica amb uns pares aclaparats pel dolor anys després de perdre una filla.

Tot plegat acaba conformant una rutinària cerimònia de la confusió amb tendència a l’ensopiment general enmig d’una realització plana, sense relleu. I el que és pitjor, la manca absoluta de personalitat. Fins i tot, el segrestador, personificació del mal, monstre social, que teixeix un pervers joc amb la nena segrestada com esquer per enxampar altres nens, cau sovint en el ridícul sense inspirar l’horror necessari per intimidar-nos.

Nuri Bilge Ceylan fa el cim el primer cap de setmana

El cineasta turc Nuri Bilge Ceylan ha aconseguit amb “Winter sleep” un dels cims del primer cap de setmana de la 67 edició del Festival de Cannes. Es tracta d’una obra cuinada a foc lent, de ritme sostingut, perfectament mesurada, però que gradualment va creixent i es va densificant fins a emocionar-nos i emmudir-nos gràcies a la seva bellesa i a l’empremta inesborrable que deixa.

Es tracta d’una superba pel•lícula de tres hores de durada centrada, bàsicament, en la vida d’un hoteler d’una zona rústega d’Anatòlia que està casat amb una dona més jove i que acull també a la seva germana separada. Un simple incident amb els seus pobres llogaters sembla encendre una metxa que no pararà de cremar en un soterrat conflicte social. Però la pel•lícula teixeix un complert mosaic humà al voltant d’aquest hoteler envellit i de caràcter intractable i arrogant fet a base d’encontres progressivament carregats de retrets.

El cineasta turc és capaç de crear moments antològics amb llargues seqüències en interiors domèstics amb un domini exhaustiu dels enquadraments així com una solvència increïble en l’escriptura dels diàlegs i un inusual magisteri per controlar les situacions. Així, trobades a la vora del foc, en escenes il•luminades per les pampallugues del crepitar de les brases, aconsegueixen una rara intensitat i una força trasbalsadora.

Joan MIllaret Valls/ACPG