L'avi gran de la Rita

Eva Santana ha sabut explicar d’una manera senzilla, sense sentimentalismes innecessaris però amb sensibilitat, amb una bona dosi de realitat i sense manies, com és la convivència amb una persona gran que té les xacres normals de l’edat. La perspectiva de la Rita, un infant encara, fa que les coses es puguin dir pel seu nom, sense eufemismes, d’una manera clara i entenedora i sense els prejudicis dels grans, que no sempre gosen fer-ho.

Les il·lustracions, realitzades per la mateixa autora, són un bon acompanyament del text i suggereixen uns sentiments ambivalents semblants als que sent la protagonista.