TORNAR

El Bruc acollirà aquest dissabte el rodatge dels espots del Tricentenari

Es busquen 80 figurants voluntaris

cultura
Dimarts, 18 febrer 2014. 19:00. Redacció AnoiaDiari.
D'un cop d'ull
La productora Ovideo cerca 80 voluntaris majors de 16 anys que vulguin participar del rodatge dels espots institucionals del Tricentenari, organitzat per la Generalitat de Catalunya. El rodatge es durà a terme aquest dissabte, de 8 del matí a les 3 de la tarda, al Bruc

L'objectiu és rodar un espot televisiu de la Comissió del Tricentenari de la Generalitat de Catalunya, emmarcat en la campanya institucional per commemorar l'efemèride dels fets històrics del 1714.

L’objectiu d’aquesta campanya de publicitat és informar al conjunt de la ciutadania dels aspectes fonamentals de la Commemoració donant a conèixer el conjunt d’actes previstos al llarg de l’any i també convocar al poble català a caminar tots junts cap al futur. El director de l'espot és Lluís Danés i i la producció és d'Ovideo (Millennials Strategy Marketing).

Per poder participar del rodatge com a figurant cal enviar un correu electrònic a voluntaris.tricentenari.elbruc@gmail.com, indicat el nom el cognom, l'edat el telèfon i el municipi de residència.

El rodatge es farà a un camp de les afores del Bruc. Per evitar problemes d'aparcament al lloc de rodatge i facilitar el desplaçament a tothom, hi haurà autocars per desplaçar-se. El lloc de sortida de l'autocar està pendent de confirmació i es comunicarà properament als interessats. La recollida en autocar serà a les 8:00h del matí i el retorn al lloc de sortida a serà a les 15:00h.

El vestuari ha de ser d'entretemps, primaveral, que es pot portar sota l'abric per no passar fred les estones que no estiguem rodant. Ha de ser neutre, evitant marques, símbols o eslògans que apareguin molt destacats. A part de la muda que es porti posada, cal dur-ne 3 més ja que es rodaran 4 seqüències diferents. De pantaló o faldilla només caldria portar-ne una de més per fer el canvi. Cal evitar el color verd ja que s'utilitzarà un sistema de chroma.

Durant el rodatge s'oferirà esmorzar i aigua. En el cas de que algun imprevist no permeti assistir als figurants al rodatge, cal comunicar-ho amb el màxim d'antel·lació possible, a través d'aquest correu electrònic voluntaris.tricentenari.elbruc@gmail.com o al telèfon 686.612.159.


3 Comentaris

A

Article publicat a “La Vanguardia” el 11/09/2002 per Alfred Bosch.

08700

21 de febrer 2014.11:57h

Respondre

ESCRIT PER ALFRED BOSCH A “La Vanguardia” el 11/09/2002
(SI, SI EL MATEIX, ALFRED BOSCH I EN CASTELLA ) ( COM CANVIEM RENOI !!!!!)

En una guerra llena de héroes, ¿por qué devino Rafael... Llegir més Casanova el mártir por excelencia del 11 de septiembre catalán? El novelista Alfred Bosch, que lo ha convertido en personaje literario en su trilogía sobre 1714, reconstruye sin inhibiciones su contradictoria actuación
He tocado el pedestal y me han tachado de embustero, de incauto e incluso de grosero. Tras publicar mi trilogía 1714, ambientada en la guerra de Sucesión y el asedio de Barcelona que desembocó en ese célebre 11 de septiembre, algunas voces me han dirigido severas críticas. La modesta polémica no se ha centrado en el valor literario ni en el grueso argumental de la novela, sino en la figura de Rafael Casanova, y en las pinceladas que de él ofrezco.
Otras reacciones adversas se han desatado entre los que me han despachado como provinciano o partisano, por la simple osadía de pasar a ficción un cuadro épico de la memoria catalana. Son actitudes que me preocupan menos, pues me parece obvio que el ahogo de Barcelona de hace tres siglos tiene idénticas posibilidades creativas que el de Viena, el de Stalingrado o el de Sarajevo. Es más: juraría que quien me atribuya estrechez cantonalista o falta de distancia irónica simplemente no se ha leído la obra.
Pero volviendo a Casanova, confieso que he pecado al no conservar el mito en formol. Sin ser un erudito o especialista sobre el personaje, puedo asegurar que he agotado las fuentes sobre el admirado mártir de 1714. Pero, a partir de ahí, he reconstruido con toda sinceridad y viveza lo que he intuido, esbozándolo sin inhibiciones en un personaje que, en la trama, aparece como secundario y algo decorativo. La complicidad discreta de algún historiador solvente indica que, con ese retrato rápido, he dado en el clavo, o cerca de él. ¿A qué se debe, por lo tanto, tamaña disconformidad?
No lo sé, tal vez he metido el dedo en la llaga. Porque resulta que a Casanova no se le aprecia ni la túnica de santo ni la madera de héroe. Por supuesto no muere en el sitio de 1714. Hasta 1713, se trata de un prohombre medio, un letrado y conseller de la ciudad cuya gran gesta ha sido quedarse viudo y permitir que su hijo de 14 años acuda al frente. Es elegido conseller en cap (alcalde) por turno, y si bien es cierto que en ocasiones arenga apasionadamente a los defensores, en las deliberaciones oficiales se inclina por negociar con el enemigo.
Que el hombre asuma las decisiones de la mayoría enardecida, y consienta en un enfrentamiento a muerte, ha sido tomado como signo de talante democrático. Sin duda hay algo de eso pero, visto el talante del momento, cabe suponer que existen otros motivos: el sentirse atrapado en una sociedad dominada por los exaltados y refugiados que se cobijan en Barcelona; el cuidado por su posición y sus privilegios; la presión militar y del mismo cerco; y la remota esperanza de que la guerra dé un vuelco de última hora.
El famoso 11 de septiembre nuestro hombre se despierta cuando la batalla ya ruge. La plana mayor de los sitiados, por supuesto, ha pasado la noche en vela. Cuando enarbola el estandarte de Santa Eulàlia, para atizar el combate en los baluartes, resulta herido en un muslo y es retirado a toda prisa. La herida no es mortal, y cuando recibe atenciones médicas se preocupa por asuntos menores: ordena quemar sus archivos, solicita un certificado de defunción y delega la rendición en otros mandatarios. Con franqueza, da la impresión de que le concierne más su pellejo que el devenir de la ciudad.
Quien firma las capitulaciones es el conseller segundo, mientras el primer mandatario permanece oculto. Días después, con Barcelona en manos del rey Borbón, huye disfrazado de fraile. Y descubrimos, no sin perplejidad, que años más tarde reside en Sant Boi y ejerce la abogacía sin grandes obstáculos. El cronista mayor de la época, Francesc Castellví, le reclamará desde el exilio detalles sobre las últimas horas decisivas. Casanova responderá rogando al compilador que no tenga en cuenta los rumores e imputaciones que pesan sobre su cabeza. ¿A qué se debe tanto escrúpulo?
No me parece que Casanova fuera un villano o un traidor, si es eso lo que se baraja. Pero de ahí al martirio media una considerable distancia. Lo más probable es que fuera un tipo bastante normal, elevado por la historia romántica a la categoría de monumento. Trescientos años más tarde, se nos aparece con rostro humano, navegando en aguas turbias y esforzándose en salvar los muebles del naufragio. Debió ser tan hábil como asustadizo, y eso lo aleja del pedestal, pero lo acerca a usted y a mí y a la mayoría de los mortales. ¿Semejante humanización arremete contra la leyenda?
En el caso de Casanova, tal vez sí. Pero el 1714 catalán no anda escaso de mártires. Hubo un montón de héroes – locos, si lo prefieren– como Bac de Roda, Moragues, Dalmau, e incluso Villarroel, que arruinaron vidas, títulos y haciendas en el empeño. El pueblo anónimo de Barcelona luchó hasta el fin, encuadrado en la milicia gremial: zapateros, estudiantes, carniceros, carpinteros... Mujeres, ancianos, niños y frailes empuñaron las armas, en palabras de Voltaire, con una valentía y un orgullo intratables.Rafael Casanova no murió el 11-S - Corpus Literari Ciutat de ...

P

Prou manipulació !!

08700

20 de febrer 2014.16:28h

Respondre

JA QUE ES PARLA DE RAFAEL DE CASANOVAS, ESPEREM QUE PER UNA VEGADA, NO MANIPULEM LA HISTORIA.

La burgesia nacionalista, necessitada de màrtirs a qui idolatrar, van triar al atzar un suposat heroi,... Llegir més i fins el dia d’avui, els catalans s’han empassat acríticament el conte fantasiós segons el qual aquest obscur personatge va guiar gloriosament les tropes catalanes contra el Setge de Barcelona, a la sagnant derrota de la Guerra de Successió… però resulta que no va ser ben bé així…
Elegit Conseller en Cap, per pur torn, a les deliberacions de la Junta de Braços del 1713 es mostra en tot moment partidari de la rendició catalana i la negociació amb els borbons, tot i que guanya la opció contraria per majoria aclaparadora.
Rafael torna a proposar als dirigents municipals, el dia 3 de Setembre de 1714, signar la rendició de Barcelona amb el borbònic Duc de Berwick, però novament les seves postures covardes son derrotades per 26 vots contra 4 i Barcelona s’enfronta al setge final.
La nit del 10 al 11 de Setembre Rafael, tot i ser l’encarregat de la supervisió de les Milícies que protegien la ciutat, es trobava dormint plàcidament al seu llit i ho va fer fins ben entrat el matí, quan la ciutat feia hores que estava sent assetjada, i encara sort que el van venir a avisar!
Quan finalment es desperta, Rafael Casanova realitza el següent discurs a les milícies:

“Por nosotros y por la nación española peleamos. Hoy es el día de morir o vencer. Y no será la primera vez que con gloria inmortal fuera poblada de nuevo esta ciudad defendiendo su rey, la fe de su religión y sus privilegios”
I aquí us adjunto el fragment del pregó editat per Rafael Casanova i Antoni Villaroel el dia 11 de Setembre de 1714
“(…) y extermine todos los honores y privilegios, quedando esclavos con los demás españoles engañados y todos en esclavitud del dominio francés; pero así y todo se confía, que todos como verdaderos hijos de la Patria, amantes de la libertad, acudirán a los lugares señalados, a fin de derramar gloriosamente su sangre y su vida por su Rey, por su honor, por la Patria y por la libertad de toda España (…)”

Es a dir, Rafael creu que el seu paper és protegir la integritat del territori espanyol d’una invasió de les tropes franceses que donaven suport a Felip V, en cap moment s’intueix ni la més remota noció de Catalunya ni dels seus drets.
En el moment que és ferit per una bala a la cama, Casanova fuig al col•legi de la Mercè on falsifica un certificat de defunció, crema documents que l’implicaven amb assumptes tèrbols, delega en un altre conseller la capitulació barcelonina i fuig com el covard que era a la veïna vila de Sant Boi, sense que ningú li ho impedeixi.
A Sant Boi viurà a cos de rei a casa de la seva dona Maria del Bosch. Les tropes borbòniques no mouen un dit per capturar-lo i finalment el Rei Felip V el perdona totalment l’any 1719 i torna a exercir feliçment d’advocat fins a la seva mort el 1737.
Aquest tracte estranyament privilegiat per part del Borbó contrasta amb el rebut per altres membres molt menys destacats de la resistència catalana a la mateixa guerra: per exemple, Josep Moragues, governador militar de Castellciutat, una fortalesa a situada prop de Vic, va ser jutjat, torturat, se li retiraren tots els honors militars, i va morir per esquarterament. El seu cap fou tancat en una gàbia on penjà d’un portal de la ciutat durant dotze anys.
Perquè doncs aquest tracte de favor de Casanova tan sospitosament desproporcionat?? Felip V va premiar la covardia del català o bé aquest era un talp a les ordres de la Casa de Borbó amb la missió de facilitar la victòria sobre els catalans?
Una altre dada curiosa es que quan el cronista de la època Francesc Castellví li demana dades sobre les darreres hores de la batalla del 11 de Setembre, aquest es nega a cedir cap document i li demana per escrit que no faci cas dels “rumors que circulen sobre ell”… a que es referia??
En tot cas espero que hagi quedat meridiana-ment clar, que ja sigui per traïdor o per covard, aquest miserable impostor no mereix cap honor! En nom del rigor històric demano als nacionalistes i als polítics catalans que desemmascarin d’una vegada per totes amb aquesta absurda fal•làcia que ja fa quasi 300 anys que dura!

J

Juan

igda

19 de febrer 2014.18:29h

Respondre

A mi , magra-daria de fer de figurant del heroi nacional Rafael de Casanovas, morin ja vell, al llit.

Deixa el teu comentari

Si ho prefereixes pots identificar-te amb Facebook o registrar-te amb el teu correu electrònic.

La direcció del web anoiadiari·cat de l'espai es reserva la no publicació d'aquells comentaris que pel seu contingut no respectin les normes bàsiques d'educació, civisme i diàleg.