'Cadascú es lliure de mostrar el seu món. Si tens un món, ni que sigui sense mostrar-lo, creu-te'l i defensa'l'

Ja fa 4 anys que Anna Roig i l’Ombre de ton Chien presenten espectacles basats en la cançó francesa, això sí, sempre introduint la cançó amb català. L’eix principal és la música però també els agrada interpretar i donar un caire teatral als seus concerts.

Històries de la vida, personatges estrambòtics i situacions compromeses és la temàtica que tracta les seves cançons, donant un estil diferent i personal a la seva música.

Quins són els orígens i la història del grup?

Jo vivia a França, vaig descobrir la cançó francesa i juntament amb el Magí Batalla vam decidir fer alguna cosa. Jo encara vivia a França però ell, des d’aquí, va anar parlant amb els seus amics músics i quan vaig arribar aquí ja tenia grup.

Quins eren els vostres objectius?

Principalment volíem experimentar amb el que havíem descobert: les cançons s’interpretaven. També volíem donar a conèixer cançons boniques i els seus autors que la gent jove no coneixia. Volíem presentar-ho amb forma de monòlegs perquè creiem que la lletra és una part molt important de les cançons i volíem que la gent conegués la història sense haver-les de traduir.

Com és que cantes amb francès?

Jo vivia a França i per altra banda la meva mare és francesa i tot i que amb ella mai l’he parlat, el francès és un idioma que sempre m’ha estat familiar.

Com prepareu els espectacles?

La part dels monòlegs me la deixen molt a mi, l’estructura de l’espectacle ja està preparada, però a partir d’aquí jo puc afegir i treure coses.

Com us vau donar a conèixer?

Vam començar presentant el disc a Sant Sadurní d’Anoia i ens vam anar movent pel Penedès, sobretot per Vilafranca on cada any actuàvem al ‘Forat del Pany’ que és un bar musical on es fan moltes actuacions.

Ara estem començant a sortir del Penedès i la nostra eina per donar-nos a conèixer és, sobretot, Internet.

Treballeu a part de dedicar-vos al grup?

N’hi ha que estudien i alguns treballen, però tots fem alguna cosa dins l’àmbit de la música. L’objectiu, és que algun dia aconseguim arribar a viure del grup.

Quins projectes de futur teniu?

Recentment hem tret un disc, l’estem promocionant, la cançó més coneguda es titula je t'aime. De moment hi ha això i a veure si de cara a l’any que ve ens posem a treballar sobre un altre disc.

Quin consell donaries als membres d’un grup que acaba de començar?

Nosaltres el que hem tingut clar, és que sempre hem lluitat per les nostres il·lusions. Però no només són il·lusions sinó que s’ha de treballar. Les coses s’han de fer amb professionalitat i ben fetes. Qualsevol persona que cregui en un projecte que ho faci perquè li agrada, no perquè sí. Hi ha mil maneres de fer cançons i entre els grups no ens trepitgem perquè cadascú ho fa a la seva manera..

Jo tinc un món que he triat expressar en forma de cançó, però hi haurà qui el seu món l’exterioritzarà en forma pintura, llibre o música sense lletra. Cadascú es lliure de mostrar el seu món. Si tens un món, ni que sigui sense mostrar-lo creu-te’l i defensa’l.

Núria Olivé i Paula Jorba