Capellades viu el Mercat Figueter

El costumari diu que arribat el segon diumenge de quaresma -en alguns llocs conegut com el diumenge dels perdons-, arriba el Mercat Figueter, i el seu entorn és ple de tradicions. En acabar l'estiu, a la majoria de cases de Capellades es treballava per anar condicionant els fruits secs. Se'ls treia la clofolla i es posaven a assecar al sol tebi de l'hivern. Era normal veure a les eixides els garbells amb el fons cobert d'espígol i les figues assecant-se dia rere dia. Una vegada ben pansides i seques, s'aixafaven unes contra les altres i es posaven en caixons. Si la qualitat no era prou bona, es disfressaven amb farina i unes gotetes d'anís. La història afirma que durant la fira també es venia bacallà, congre i tota mena de pesca salada, fet comprensible d'altra banda dins el període quaresmal i més tenint en compte els hàbits culinaris. La Fira s'ha anat celebrant any rere any i, a partir dels anys noranta, va recuperar definitivament el seu nom tradicional i es va ancaminar cap a nous horitzons que l'han portat a ser actualment un referent dins el calendari festiu i tradicional de la comarca de l'Anoia.

 

Al llarg de tot el dia s'hi van dur a terme diversos actes: Mostra comercial i de serveis de Capellades, Mostra d'entitats capelladines, Trobada d'intercanvi de plaques de cava, Subhasta d'antiguitats, curiositats, objectes d'art i col·leccionisme, Mostra d'espectacles de carrer (cercaviles, danses, malabars, circ, contes, teatre), Tallers de manualitats i jocs de participació infantil i diverses actuacions de dansa i música tradicionals.