El cas de bruixeria de 'Na Jerònima' porta 430 persones a Can Papasseit

L'expectació creada al voltant de 'Na Jerònima, La bruixa' era molt gran, però ni tan sols l'organització esperava l'èxit de públic de la representació que va omplir de gom a gom Can Papasseit, dissabte al vespre. Més de 430 cadires, a peu d'escenari, que es van omplir formant una platea que permetia als actors entrar per les quatre puntes de la sala, tal i com descrivia Pau Duran, "en una mena de cub que va donar una percepció estètica i plàstica molt gran". La bona acollida i l'aplaudiment del públic i la posada en escena dels fets històrics que van portar a judici a la vilanovina Jerònima Fàbregas l'any 1607, han omplert de satisfacció a la jove organització emprenedora d'aquest projecte cultural que encara avui està passant la "ressaca de felicitat".

El canvi d'emplaçament anunciat el mateix dissabte volia evitar els possibles riscos tècnics per les condicions climatològiques, concretament la humitat molt alta, com assenyalava aquest matí a Radio Nova un dels principals responsables de la dramatúrgia de Na Jerònima, el jove historiador vilanoví Pau Duran. Va quedar clar, però, que la decisió va jugar a favor de l'espectacle i de l'assistència de públic. El resultat final, "tot i que hi hagi aspectes per llimar, ha estat un regal tant per nosaltres com per al públic, tal i com ens ho han fet saber", assenyala Duran qui reconeix la dificultat d'acceptar una escenificació històrica "però així ha estat; ha estat molt ben valorada, ha agradat moltíssim i la recepció ha estat boníssima".

Una cinquantena de persones, algunes només com a figurants, van donar vida als personatges que representaven pràcticament tot el poble de Vilanova del Camí l'any 1607. El pes més destacat el tenien els testimonis del judici que va condemnar a Jerònima Fàbregas, una vilanovina acusada de prostitució i bruixeria i condemnada al desterrament i a pagar per unes acusacions infundades i injustes, per les quals ni tan sols li van donar l'oportunitat de defensar-se.

Els 45 minuts d'espectacle van passar volant per als actors. Potser la part més lenta la del judici, però la intenció era ser fidels als fets verídics recollits en l'acta judicial, com subratlla Pau Duran. I si hi ha algú que va brillar de manera individual al llarg de la representació va ser la directora escènica i també actriu principal, Montse Pelfort, qui encarnava el personatge de Jerònima Fàbregas. Va aconseguir emmudir la platea amb un monòleg brillant, al final de l'espectacle, que com reconeix Duran "va fer posar a tothom la pell de gallina; li ha donat una grandiositat al personatge increïble".

L'espectacle va ser ideat per ser representat únicament una vegada, i des de l'organització afirmen que això era "part de l'encant". No obstant, davant la demanda del públic que els anima a contemplar la possibilitat de tornar-la a repetir a l'estiu i al carrer, Pau Duran afirma que si més no, ho hauran de pensar.  Arribats al torn dels agraïments a les persones que han fet possible el projecte, el grup de joves que encapçala Na Jerònima, expressa la dificultat d'esmentar a tothom perquè la llista és llarga. Tenen clar, però, que en primer lloc i de manera molt valuosa, cal nomenar al doctor Xavier Jorba i Serra pel seu article "Bruixes, fetilleres i metzineres", que els va permetre investigar al voltant d'aquet fet únic i sense el qual tal i com afirmen, "res d'això hauria començat" –referint-se al guió de la representació.

Es podria dir que els instigadors d'aquesta iniciativa han estat Pau Duran i Montse Pelfort, a la direcció escènica, Laura Farreras i Carles Duran, a la comunicació, i Laia Carbonell i Nerea Platas, a la gestió del projecte. Però el muntatge ha comptat amb un llarg repartiment i la participació de moltes persones i entitats de dins i fora del municipi. També han fet arribar l'agraïment específic a les regidories de Cultura i Promoció Econòmica per acceptar el projecte i donar-los suport municipal.