El Cau s'acomiada de Pere Ventura

Pere Ventura moria el passat dilluns als 72 anys. Ventura va ser durant més de cinc dècades una de les cares més conegudes del Cau. Va entrar a formar part de l'agrupament escolta Jaume Caresmar el 1956-57 i va participar-hi de manera molt activa i implicada com a noi escolta i cap; i fora de l'agrupament hi ha continuat implicat sempre d'una manera o altra. Va ser un dels fundadors de l'Associació de Pares i Mares- Antics Escoltes de l'agrupament.

Una de les persones que l'ha acompanyat dins l'agrupació, Josep Solé, recorda la figura de Ventura, que "dins l'escoltisme va passar per totes les seccions i va arribar a cap. Era una persona que vivia pel Cau i per la natura, i tant ell com la seva família s'han implicat molt en el Cau, on va fer una gran tasca de monitoratge". Els darrers temps, malgrat tot, "continuava amb l'anhel de sortir amb els amics a caminar, cada dijous, per estar en contacte amb la natura que tant estimava". Aquesta estima per l'entorn natural l'ha estès també a tota la seva família. Josep Solé recorda també una persona "discreta, en el millor dels sentits. Cerebral, afeccionat al bon cinema i la lectura".

En record a Pere Ventura, en el seu comiat, es va llegir la següent lletra:

'Company, ja és fet el cim'

"El darrer, el de la vida. La darrera petjada cap a l'infinit.
I ja ets record. Per sempre. Imborrable restarà el teu record dalt del cim.

Un llarg camí que hem tingut la sort de fer-lo junts, des de la vall.
Des d'on el riu de la vida ens va portar a l'escoltisme.
Des d'on ens vas fer de cap, de company, d'amic, d'exemple.
Des d'on vem fer de les families una comunitat d'amics, pares i fills, convivint
en la natura i compartint i aprenent tot allò que ella, sàvia, ens va anar oferint.
Una gran família que ens restarà en l'imaginari de la nostra vida i on la teva
petja junt amb la d'altres que ja ens han deixat, perduraran.

Hem tingut sort, els amics de tenir-te.
Ha tingut sort la teva familia de tenir-te. Espòs, pare i avi admirable.

N'hem fet molts, junts, de camins per planes, muntanyes i valls.
N'hem passat d'estones maravelloses. Moltes.
Aquest es el record que ens deixes. El d'aquells teus perduts viaranys que fent
qualsevol giragonsa, sempre ens portaven a destí, Pere.

Et sentim lluny i alhora, tu, fet record, restes entre nosaltres".