El cementiri vell: un espai per descobrir

El cementiri vell d'Igualada és una obra de l'arquitecte Josep Bufarull, que va ordenar, el 1819, la distribució general a partir d'una planta rectangular amb un pati central a cel obert. A la zona situada davant de la façana en un principi hi havia una plaça equipada amb jardins, bancs i monòlits de pedra. La plaça va desaparèixer quan es va construir l'avinguda Pau Casals.

Jordi Enrich va emfatisar en el fet que la porta central va ser dissenyada i construïda per l'escultor igualadí Celdoni Guixà entre mitjan del segle XVIII i el primer terç del XIX. La portalada va coincidir amb el nou corrent artístic, el conegut com el neoclàssic.

El cementiri dels pobres

Un espai que ha adquirit, sobretot amb els anys, una significació especial és el conegut popularment com el 'cementiri dels pobres', o el de 'la terra'. Per això, l'historiador va proposar els participants de la visita a moure's fins la zona, actualment inaccessible al públic. Just a l'entrar al cementiri dels pobres, Enrich va fer un apunt per ensenyar als ciutadans la sala, que encara avui es conserva, que es destinava com a dipòsit de cadàvers i com a sala d'autòpsies.

L'última inhumació al 'cementiri dels pobres' va dur-se a terme avui fa un any i, des de llavors està tancat al públic per saturació. De tota manera, encara es fa servir per practicar la sepultura en un fossa concreta, on van a parar les amputacions de braços i cames procedents de l'Hospital d'Igualada. Fins fa poc s'hi enterraven els fetus, però avui es col·loquen en nínxols.

La fossa dels republicans, encara per conèixer

La curiositat d'aquest cementiri recau en el fet que la fossa comuna dels soldats morts a la guerra civil, procedents de l'Hospital militar d'Igualada, es troba en l'espai, tot i que, per ara, es deconeix el lloc concret on van ser inhumats. Per altra banda, en aquest cementiri també hi ha enterrat algun africà que, segons la seva creemça, va voler ser enterrat directament a la terra.

Altres cementiris a Igualada

Jordi Enrich va explicar que a la ciutat hi ha hagut diversos cementiris. El primer descobert és una petita necròpoli soterrada a l'interior de la Basílica de Santa Maria, pertanyent als segles IV i VII dC. Prop del 1059 es va construir un espai sagrat de 30 passes a l'entorn de Santa Maria, amb un cementiri a l'interior. Aquest va ser l'origen de la Igualada medieval i, segons algunes hipòtesis, també podria existir una capella preromànica amb un fossar.

Al segle XIV es va construir un 'cementiri nou' ubicat, aproximadament, on avui hi ha la capella del Sant Crist i, segons sembla, va funcionar com a cementiri durant uns 350 anys. Després aquest es va canviar de lloc i va anar a parar, el 1702, a la placeta del Bruc, davant mateix del portal de l'església.

117 anys després, per motius de salubritat pública, es va inaugurar el cementiri vell actual, d'estil neoclàssic, situat lluny de la parròquia i als afores de la ciutat del moment. L'últim cementiri és el que es coneix com 'el nou', obra d'Enric Miralles i Carme Pinós, i guanyador d'un premi FAD. Aquest és, en l'actualitat, l'obra arquitectònica amb més projecció internacional de la ciutat.