//Plugins sense CDN ?>
Després dels aplaudiments incondicionals i dels premis rebuts per 'Boyhood' (2014) el cèlebre director Richard Linklater torna a terrenys coneguts, on ha donat mostra de la seva eficàcia. 'Todos queremos algo' recupera al director disbauxat, nostàlgic i amb un punt de reflexió malenconiosa sobre el temps passat.
En el seu nou espai de doble sessió aquest dijous, el Cineclub Ateneu porta aquest dia 9 'Todos queremos algo' de Richard Linklater. A les 8 de la tarda, en versió doblada i ja a les 10, l'original. Tracta de Jake, un jove qe arriba a la seva nova residència universitària en el seu cotxe, on la música sona a tot volum. Només falten tres dies per començar el curs i ell, que en l'institut era un fenomen jugant al beisbol, haurà de començar de zero i fer-se valer.
Així que agafa l'esperit de la comèdia disbauxada i desfasada dels 80', però untada de l'estranya melangia que imprimeix a la majoria dels seus films. Perquè la pel·lícula és una oda a la despreocupació, a l'esperit adolescent que es nega a desaparèixer malgrat que els protagonistes comencen la seva vida universitària. Però no és només això, hi ha una mica més. Hi ha un cert to de comiat en la disbauxa, de finalització de la innocència, d'entrada inevitable en l'edat adulta que se'ls hi tira a sobre. Però si hi ha alguna cosa que arrodoneix el treball de Linklater és la reconstrucció d'una època.