Els Ciutat d'Igualada reconeixen la producció cultural i les trajectòries de Josep Elias i Pepita Jorba

Aquest diumenge tenia lloc la gala de lliurament de la 24a edició dels Premis ciutat d'Igualada, en un acte amenitzat pel Quartet Altimira. La cerimònia va comptar en aquesta ocasió amb la presència de les delegacions de ciutats agermanades amb Igualada, concretament de Lecco (Itàlia) i Aksacovo (Bulgària). Hi va haver el lliurament de premis en les vuit categories i, a més, els reconeixements a la trajectòria de Pepita Jorba i Josep Elias.

Obria l'acte el regidor de Promoció Cultura i Relacions Institucionals, Pere Camps, amb un parlament en què va posar en valor el paper transformador de la Cultura i que va donar pas a lliurament dels diversos certàmens que formen part del cartell dels Ciutat d'Igualada. El Premi Paquita Madriguera de composició musical, que recorda la pianista i compositora que va néixer a Igualada, va ser declarat desert, en considerar-se que no  hi havia cap obra amb prou entitat per ser mereixedora del premi, segons el criteri del jurat.

En el cas del Premi de Disseny, que porta el nom de Gaspar Camps, té per objectiu reconèixer el talent dins del món del disseny en els seus diferents àmbits. Aquest any se centrava en el disseny gràfic, en els seus tres grans àmbits: editorial, packaging i treballs d'identitat visual corporativa. Es tracta d'un premi que compta amb el suport de l'entitat Disseny Igualada i de l'Escola Municipal d'Art Gaspar Camps. El premi està dotat amb el guardó Ciutat d'Igualada i 1.350 euros, i va ser atorgat per Marisa Vila, tinenta d'alcalde regidora d'Ensenyament, Universitats i Joventut. El jurat, format per Ester Comenge, Xavier Vives, Raquel Camacho, mantenidora de les bases, Pere Camps Oviedo, Josep Rabell i Joan Sala i Vilaseca, que va actuar de secretari, va atorgar el premi a l'Estudi Quartada, format per Pau Parcerias Vilella, Mariona Pujol Gabaldón, Albert Soler Aparici i Albert Vendrell Ortiz, pel projecte Cartelleria del barri de Xauxa.

Després era el torn del Premi d'Art Digital Jaume Graells, impulsat pel Centre Informàtic de l'Anoia, CEINA i l'Ajuntament, el va lliurar Celeste Graells Gabaldon, de Renda Urbana, patrocinadors del guardó. El jurat format per Manel-Josep López i Seuba, Ada Jover Sampere, Josep-Maria Rosich i Morist, Xavier Vives i Sabaté, Joan Domènech i Ventura, Eulogi Domènech i Roig i Teresa Creus i Bel, va atorgar el premi, dotat amb el guardó Ciutat d'Igualada, una llicència original atorgada per Corel i 1.800 euros, a l'obra 'Almas', d'Antonio Lorente Navarro, d'Almeria.

En l'apartat poètic, el Premi Joan Llacuna, amb el suport de l'Ateneu Igualadí i el Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada, que està dotat amb el Guardó Ciutat d'Igualada, 1.350 euros i la publicació de l'obra a Viena Edicions, va ser per Josep Plana. El guardó el va lliurar Lluís Cerarols i Cortina, director dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat a la Catalunya Central i el veredicte el va emetre el jurat format per Enric Viladot i
Presas, director de Viena i mantenidor del premi, Laura Rosich i Mena, Oriol Gabarró Castelltort, Carmel·la Planell Lluís, M. Teresa Miret Solé. Del total de 39 poemaris a concurs, va atorgar el premi al poemari 'Porus Gebrats'. La presidenta de l'Ateneu, Mireia Claret, i Carmel·la Planell, en representació de la secció filològica del CECI, van atorgar, al final de l'acte, els guardons que cada entitat concedeix a l'autor.

Els premis de 1.000 i 350 euros del Premi de Fotografia Procopi Llucià van ser per 'Parets industrials' de l'igualadí Manel Caballé i 'Benarés', de Jordi Ventura, respectivament. El guardó recorda la figura d'un dels fundadors de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada. El guardó el va lliurar la regidora Carlota Carner, tinenta d'alcalde i regidora de Governació, Interior, Hisenda i Organismes Extern, seguint el veredicte del jurat format per Salvador Atance Gerique, Joan Buxó Briquets, Emili Sancha Asenjo i Carme Massanès Solé, que actuava de secretària. Caballé com a guanyador participarà amb una exposició monogràfica en el festival de fotografia Fineart, que tindrà lloc a Igualada del 21 de febrer al 15 de març de 2020. Les obres presentades al Procopi Llucià es poden veure fins al dia 8 de desembre a la sala B de l'Agrupació Fotogràfica, a la plaça de la Creu, 18.

L'autor igualadí Joan Domingo Caballol va guanyar el Premi d'Investigació Jaume Caresmar per 'Seguint el fil de la primera experiència separatista
igualadina: L'Esquerra Catalana d'Igualada (1923)'. Aquest guardó compta amb el suport del Centre d'Estudis Comarcals d'Igualada i la col·laboració del Centre d'Estudis Antoni de Campmany de la Universitat de Barcelona i el mantenidor de les bases és Miquel Gutiérrez, del CECI. El premi està dotat amb 1.800 euros i la publicació de l'article a la Miscellanea Aqualatensia núm. 19, que editarà Edicions de l'Abadia de Montserrat, el guardó va ser lliurat per l'alcalde de la ciutat, Marc Castells. El jurat qualificador estava format per Pere Camps Oviedo, Pere Pascual Domènech, Gemma Estrada Planell i Josep Colomé-Ferrer.

El Premi del Compromís Social i Cívic Mossèn Còdol, que l'Ajuntament organitza conjuntament amb la Fundació Sant Crist d'Igualada va ser atorgat a Salut Mental Catalunya-Anoia, entitat sense finalitat de lucre que treballa per orientar i donar suport a les famílies que, davant la malaltia mental, es troben aïllades. La seva presidenta, Montserrat Garcia, va recollir la distinció.

El darrer dels premis concedits era el Premi d'Honor Ciutat d'Igualada, pnesat per reconèixer la trajectòria de persones de diferents àmbits culturals, bé sigui de pensament, de recerca, social, intel·lectual o educatiu. El jurat format per l'alcalde, Marc Castells, Pere Camps, Marisa Vila Berzosa, Mireia Claret, Xavier Barberà Bota, Glòria Escala, Montserrat Lobato i Josep Rabell, va decidir atorgar-lo a dues persones destacades de la ciutat i el premi va recaure ex aequo en Josep Elias i Farré, periodista i difusor de la cultura popular en general, i Pepita Jorba i Carles,  professora i gran pedagoga musical. El guardó el va lliurar l'alcalde de la ciutat. 

També hi va haver el record als protagonistes de la cultura de casa nostra que ens han deixat durant el darrer any. L'homenatge va ser per a
Magí Puig i Gubern, un gran actiu cultural, i un apassionat del barri del Rec i el coneixement de l'ofici d'adober. També es va recordar la figura de Josep Ramon Gumà, exregidor de cultura que ens va deixar el novembre de 2018, un referent sense el qual no es pot entendre la cultura festiva i popular d'Igualada. I el darrer homenatjat va ser l'artista visual Jordi Fulla, nascut a Igualada, i l'obra del qual ha transcendit l'àmbit local, amb una gran repercussió internacional. 

En el seu 'speech' final, Marc Castells va destacar que la cultura és un gran instrument per combatre el totalitarisme, la xenofòbia i la insolidaritat. També va subratllar que "els premis porten el nom de la ciutat, perquè és la ciutat qui fa aquest reconeixement al món cultural, de l'art, la recerca i el compromís social". Afegia que "avui, en aquest acte, és un d'aquells dies en què la ciutat s'agrada; ens agrada aquesta Igualada que reconeix i potencia el talent, la constància i la feina ben feta". Les paraules de l'alcalde van donar pas a la darrera intervenció del Quartet Altimira, que va interpretar de 'El cant dels ocells', en homenatge als presos polítics i exiliats, abans que la protocol·lària foto de grup amb els guanyadors i els organitzadors posés el punt final a la cerimònia. 

Els premiats d'honor, Pepita Jorba i Josep Elias

Les trajectòries reconegudes en la cerimònia van ser les de Pepita Jorba i Josep Elias. Jorba, nascuda el 1950, va estudiar a les Escolàpies i a l'Acadèmia Igualada. No pertany a una família de tradició musical però s'inicia a la música, impulsada pel seu tiet, un melòman i gran aficionat i coneixedor de l'òpera, que ho recomana als seus pares: "a aquesta nena l'hauríeu de fer estudiar música".  Pel que fa a l'àmbit professional, des de molt jove inicia la seva tasca com a docent, que desenvolupa en diversitat de centres: de règim general, al conservatori de l'Ateneu d'Igualada, a l'Escola de Música d'Igualada (Mètode Ireneu Segarra), a l'Escolania de Montserrat, a l'Escola/Conservatori de Música d'Igualada, a l'UAB, com a professora associada i a l'Escola superior de Música de Catalunya. Paral·lelament a la tasca docent, desenvolupa una intensa activitat com a membre d'equips directius. Conjuntament amb Ma Teresa Roig, rep la Medalla de la Ciutat d'Igualada l'any 2004 i aquest any 2019, rep Premi Oriol Martorell, de pedagogia musical.

Pel que fa a Elias i Farré, neix l'11 de maig de 1931. Des de ben jove sent curiositat per guardar papers i explicar qualsevol cosa interessant que passa al seu voltant. Ha publicat a 'Boletín CAI', 'Contrapunt', 'Igualada Deportiva', 'OAR', 'L'Extra' i, des del primer número, a 'La Veu de l'Anoia', on encara es manté actiu amb articles setmanals sobre personatges i fets històrics de la ciutat. També ha publicat diversos textos de recerca local a la 'Revista d'Igualada'. Aquesta dilatada trajectòria li ha atorgat el títol oficiós de degà del periodisme igualadí. Ha estat membre del jurat de certàmens tan diversos com la Festa de l'Esport, el Concurs de Cartells de la Festa Major o diversos certàmens escolars i Jocs Florals. Si alguna cosa el defineix és la seva predisposició entusiasta i desinteressada a col·laborar amb tot allò relacionat amb Igualada i amb el seu patrimoni històric i cultural.