Claire Ducreaux, amb el cos, el gest, i al ritme de la música composada expressament per Mayte Martin, es posa en la pell d'una rodamón que viu al carrer i que converteix el seu parc habitual en el seu refugi, les tanques del carrer en les portes del seu univers, el pont en un vaixell imaginari i l’escultura del parc en el seu company de viatge. Aquesta rodamón vol tornar al món tot el seu sentit i la seva bellesa. Així, a Refugiada poètica, Claire Ducreux vol compartir amb els espectadors “emocions autèntiques i veritables moments de màgia teatral, des de la simplicitat i l’autenticitat”.

El teatre visual, la dansa, el mim, l’humor, el clown, etc. s'ajunten per crear, amb la interacció del públic, un univers particular, ple de tendresa i emocions. “Sempre m’ha interessat més allò que se suggereix, que no pas allò que es fa a l’escenari; l’energia que sorgeix de l’espectacle surt de mi o més ben dit de les emocions del personatge i de les emocions del públic. No poso èmfasi en el llenguatge o en la tècnica sinó en les imatges que es creen i en les emocions que en sorgeixin. Això és el que m’apassiona” explica l’artista Claire Ducreux.  Refugiada poètica sorgeix de la voluntat de donar vida a l’escenari als seus dos últims i aclamats solos de carrer Vaixell d’arena (Big Prize MiramirO, 2009) i El somriure del nàufrag (2012) que, juntament amb De passeig (premi especial de la Fira d’Artistes de carrer d’Humor de Leioa Umore Azoka, 2004), formen la Trilogia del rodamón. Tal i com explica la Claire Ducreux “sóc una enamorada del teatre de carrer. És molt difícil substituir les sensacions d’estar sota el cel, amb el vent, la llum natural... Però tenia molta curiositat pe veure com respirava el meu treball en una sala i també tenia molta curiositat per experimentar un nou tipus d’eines que pots trobar en un teatre, on pots afinar més les imatges. Realment, són tempos diferents.” En aquest sentit, per a Ducreux, “el Teatre de l’Aurora m’agrada molt perquè estàs molt a prop del públic i on pots posar més èmfasi en la interacció amb el públic i compartir amb ell les emocions”.

Claire Ducreux és una de les ballarines amb més trajectòria i prestigi internacional del nostre país. A finals dels noranta, i després de ballar amb diferents companyies franceses, funda la Cia. Leandre & Claire, amb el clown Leandre Ribera. Junts crearan l’espectacle de carrer Fragile i el de sala Madame et Monsieur, amb els quals van aconseguir diversos premis internacionals de prestigi que van girar durant anys arreu del món. A partir del 2004 comença a treballar en solitari, creant els espectacles de dansa-teatre per a carrer, De passeig, Vaixell d’arena i El somriure del nàufrag. Al marge de la seva carrera en solitari, ha actuat com a clown-ballarina en l'espectacle de circ Rodó (premi nacional de circ de Catalunya 2006) i, el 2010, ha creat i ballat juntament amb Toni Mira a En attendant l'inattendu. Entre d’altres, ha guanyat prestigiosos premis com el primer premi del jurat del Festival TAC de Valladolid, el primer premi del públic de la XIII Festival de Teatre de Carrer de Vila-real i segon premi del públic de XIX Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega, primer premi del públic al millor espectacle del Teatre del Mar, premi especial de la Fira d'Artistes de carrer de l'Humor de Leioa-Umore Azoka, Big Prize MiramirO.

Josep Maria Ribaudí, membre de la Comissió de Programació del Teatre de l’Aurora, que participa en el disseny de la programació de la sala independent igualadina, explica que a Refugiada poética “no li calen les paraules per transmetre un munt de sensacions: tendresa, poesia, sensibilitat, generositat, tot expressat amb el cos. Dansa, mim, clown, circ, són disciplines que la Claire domina a la perfecció i les utilitza amb saviesa, dosificant-les fins a crear l'ambient màgic necessari per transportar als espectadors a una mena de cel que flota al nostre voltant. Se'm fa difícil explicar amb paraules el que la Claire ens ha transmès sense fer-ne servir ni una. Hi ha moments que m'han emocionat, especialment per la tendresa que m'ha transmès. Penso que és la paraula que millor defineix l'espectacle: tendresa”.

Participa en el sorteig de dos 2x1 per a la funció de divendres.