//Plugins sense CDN ?>
Tot i que, cal dir-ho, la majoria del repertori eren arranjament i adaptacions escrites especialment per a un conjunt format per 2 trompetes, trompa, trombó i tuba que no es va començar a fer popular fins als anys 40 als Estats Units.
La diversitat del repertori i la versatilitat d'estils que varen interpretar (des de danses renaixentista fins a les bandes sonores de “Els 7 magnífics” o “Superman”, passant per arranjaments d'obres de Mozart, Rossini, Piazzolla o Bernstein) va fer que es visqués una vetllada distreta i amena en un espai que els organitzadors del concert van decorar especialment per l'ocasió. L'espai de la Bastida, amb el servei de bar disponible, em va recordar una iniciativa que ja existia a la Barcelona de fa 10 anys enrere, quan encara es fumava als locals d'oci nocturn, on podies anar a escoltar música de cambra dels grans compositors del classicisme i del romanticisme a la sala Jamboree tot prenent una cervesa. Un exemple que, darrerament, a Igualada també hem vist al bar “Hot Blues”.
Diuen que els petits canvis són poderosos, i en segons quin tipus de música, canviar l'espai pot obrir un mar enorme de possibilitats d'apropar estils que, segons com, s'estan despenjant de la societat actual. I, per tant, és d'agrair la proposta de Joventuts Musicals d'Igualada i la Bastida de voler trencar l'encotillament, que se suposa a priori, d'anar a veure un concert de música acadèmica per apropar-lo a la gent que els hi costa més travessar les portes d'un auditori.