L'últim concert del Festival Ànima esdevé tot un èxit i impacta al públic assistent

Solistes, cor, orquestra, obres i director van agradar i sorprendre molt positivament a un públic que va omplir abastament, no només l’espai de l’Esglèsia dels Pares Caputxins, sinó les capelles laterals i fins i tot l’espai del darrera el presbiteri, la sala capitular, on es va adequar una pantalla per a que la gent que no tingués lloc als bancs i cadires de la nau central i dels laterals ho pogués gaudir.

Tothom en va sortir gratament sorprès i impactat pel flux interpretatiu i les sinergies, tant dels intèrprets com del públic. Un so prodund i de llarga projecció de l’orquestra i un so net i expressiu per part del cor, poc habitual en cors de joves.

Dels solistes cal destacar la qualitat de les veus: melodiosa i brillant de la soprano Montserrat Roset, timbrada i expressiva de la mezzo Júlia Brescó, profunda i càlida de la contralt Queralt Sales, sensual i lírica del tenor Joan-Eudalt Castelltort i potent i molt ben articulada de Joan Garcia Gomà. No cal negligir les importants intervencions de l’orgue, amb Jonatan Carbó, i de l’arpa que va crear molta expectació, amb Cristina Badia. Tot aplegat amb la direcció segura i integradora de Josep Miquel Mindán.

El concert es va obrir, després que la presentadora, Isabel Casas, va fer els agraïments corresponents, amb el 'Cantique de Jean Racine' de Gabriel Fauré, una obra de repertori habitual de molts cors, de gran bellesa i sensualitat.

El punt emotiu que coronnà la vetllada es va produir al final amb la interpretació d’una glossa de Concepció Ramió, composta expressament per l’ocasió, sobre El Noi de la Mare, amb la qual el públic va poder tancar el cicle i l’any amb la seva participació tot cantant amb el cor i l’orquestra la nadala més coneguda i entranyable del nostre llegat.