Concert dels Segals a Capellades

El de dissabte, des del Teatre de La Lliga de Capellades i a partir de les onze de la nit, va ser un concert memorable per part d’aquest grup musical cada vegada més consolidat.

I no ho va ser a base de minuts d’actuació, com passa a la majoria de concerts del país, sinó des del primer moment, des de la primera aixecada de teló, en què, sota els efectes de llum, so i una escenografia que retia culte al passat, els SEGALS van començar a obrir butxaques per encabir-hi el nombrós públic assistent.

A Capellades es van viure uns moments únics i esperem que repetibles entre un grup de joves músics i un públic entregat que acompanyà les cançons amb mans i veus des del primer instant d’un concert que gairebé va arribar a les tres hores.

Però hi va haver més gràcies…

Un dels molts detalls que preservaran aquesta nova actuació dels SEGALS per a la memòria musical capelladina, va ser la interpretació de diferents registres a càrrec d’una formació que en el seu moment ja va començar amb força i que en poc temps ha pres una volada impressionant.

Sota unes prediccions de concert acústic que no sempre es van complir per alegria dels que omplíem fins al capdamunt la sala de la Lliga, es van interpretar cançons pròpies, com el primer tema Carn d’escorxador (del qual s’oferí per sorpresa també de l’autor de la lletra, un versió fins i tot apta per a vegetarians de les sintonies), una altra també de collita pròpia titulada Ànimes en pena –que fa dies que corre i que el públic ja va seguir amb la veu-, i temes de diverses formacions musicals com els Beatles, Dire Straits, Sopa de Cabra, Lluís Llach, Maceo Parker, Leonard Cohen, entre d'altres, en un ampli repertori que sorprengué tots els assistents. Des del fill més petit que ahir començava a sortir de marxa fins a l’àvia de major experiència que ho tornava a fer.

Una altra singularitat van ser els col·laboradors musicals que al llarg de la nit van pujar a l’escenari per afegir-se a la moguda SEGALS. El Ton, pare de l'Oriol bateria, que també actuà contínuament, l’Eduard Rodríguez –que interpretà a la perfecció un tema dels Dire Straits-, l’Ester i la Mireia que sumaren també les seves veus en una altra de les cançons més melòdiques de la nit, l'Hallelujah, de Cohen , el Xarli –que va fer reviure el famós “Carajillo” que el grup FICSISI- B servia per moltes sales de la comarca a començaments dels 90, la Marta Banqué –que clogué el concert amb una magistral interpretació d’una cançó de Tina Turner-, el Moreno Brown –que féu aixecar-se, ballar i davallar la sala sencera a ritme de Hip Hop i que s’esncarregà de presentar cadascun dels SEGALS-, l’Àlex Cassanyes –que se sumà a la festa a ritme del seu mític trombó- i una parella de cantants, els Chemical Cusins que tampoc passaren desapercebuts, ni per la tonada de la seva cançó ni pel muntatge audiovisual que els acompanyà durant la seva actuació.

I encara hi ha un altre tret destacable. La mirada musical enrere que també oferiren ahir els SEGALS. No pas perquè la sala era plena d’antics components de bandes mítiques en aquest poble, com els ja anomenats FICSISI B o els PERE FLIPAT, sinó perquè l’Oriol, el Marc, el Quico, l’Adam i el Carles volgueren també homenatjar des de l’escenari, de manera que interpretaren també la cançó mítica de PERE FLIPAT mentre bona part de la sala es posava dempeus per saltar i picar de mans al ritme d’unes emocions que es van viure en una època determinada i que no s’han oblidat mai. D’aquesta manera els SEGALS van demostrar davant de tothom que volen continuar una línia traçada per uns joves que avui ja estan envoltats de fills i que en alguns casos ja marquen bona panxa, i que ho volen fer com a tribut a tot el que van donar també en el seu moment en el panorama més musical i estripat d’aquest poble.

Crònica de Joan Pinyol