Crònica del 1er Combat Cultural dels Països Catalans

El sociòleg Joan Domingo els va presentar com els que són: persones actives, implicades amb la llengua i el territori. Un activista cultural (Domingo: Òmnium Cultural, trabucaires i mil coses més) parlant de dos activistes de llarg recorregut. No hi ha res millor.

Però hem de parlar de llibres. Perquè l’excusa de la trobada era presentar les darreres novetats dels dos autors: de Francesc Ricart, Escrits contra l’erm. Aspiracions des de la Franja (Quaderns del Cingle); de Núria Cadenes, Vine al sud. Guia lúdica del País Valencià (Columna Edicions) i AZ (3 i 4 Edicions).

El primer és un recull d’articles que Ricart ha anat publicant des de fa trenta anys, en què parla del seu erm més estimat, la Franja de Ponent, que potser és menys estèril del que sembla. La seva intervenció es va centrar en la presència del català a l’escola (encara escassa i optativa), l’oficialitat de les diferents llengües de l’Aragó (la llei de llengües, que fa més de deu que esperen) i l’activisme social (amb l’exemple del Casal Jaume I de Fraga).

Després, el torn de “la militant independentista que va servir de model per a molta gent als anys vuitanta i noranta” (en paraules de Joan Domingo).

Núria Cadenes ens va parlar de la seva guia del sud (que és més del sud i no tant del País Valencià) i del seu recull de contes, últim premi de narrativa Ciutat d’Elx (“vint-i-sis contes amb les aventures i desventures de vint-i-set personatges”), amb la portada de la velleta (com va recalcar).

La guia és sobre el País Valencià, sí, però també sobre terres i ciutats (Tortosa, per exemple) que són senzillament del sud de Catalunya (o al sud), a la suposada perifèria. El llibre és una invitació a visitar aquella part del país sovint una mica desconeguda.

Una part que ara ella coneix molt bé, perquè gairebé fa deu anys que hi viu. Per això es permet ser positiva i optimista sobre València. I per això va parlar de llengua, de política, dels governants (autonòmics i municipals), de l’associacionisme, de destrucció de barris i de territori, de la feina que es fa… de futbol (i xiulades). Per això ens va convidar a visitar el País Valencià. I a Algemesí ja no hi haurem de sentir segons quines peces musicals.

Paranoia Accions