Es descobreix un recipient de 60.000 anys a l'Abric Romaní

L’Abric Romaní aporta prop de 10.000 noves restes fòssils sobre l’activitat domèstica dels neandertals i el descobriment més destacat d'aquest agost és el recipient. Segons ha concretat l'equip de professionals que treballen a l'Abric Romaní, el forat es troba prop de la paret i envoltat d'una gran quantitat de fogars, en els quals s'hi han descobert roques calcàries i espeleotemes amb fractures tèrmiques. A més, la distribució d'aquests fogars constata la divisió de l'espai en zones, com dormitori, àrees de rebuig o zona d'elaboració d'eines.

L'excavació a l'Abric Romaní té lloc des del 7 d'agost, i està dirigida per l'Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social, i finalitza aquest divendres 28. Durant aquestes setmanes s'han descobert prop de 10.000 nous fòssils, que aportaran informació molt valuosa sobre l’activitat domèstica dels neandertals.

Com és el recipient trobat?

El recipient, que serviria per escalfar aigua, medeix 40x30x10cm.

La intervenció arqueològica ha consistit de manera fonamental en el registre del conjunt localitzat en la unitat Qa de l’Abric Romaní, amb una antiguitat de sobre 60.000 anys. Es tracta d’un dipòsit molt prim, d’una superfície de 180 m2, molt ric en materials arqueològics, on s’evidencia una ocupació molt intensa per part dels neandertals, un fet que queda avalat per la gran quantitat de restes que s’hi ha trobat associades a diferents fogars, molts d’aquests encara per delimitar en l’espai.  Els fòssils que s’han obtingut enguany són producte de les diferents activitats domèstiques que els neandertals desenvoluparen en aquest punt estratègic.

Les eines de pedra tallada han estat elaborades amb una gran diversitat de matèries primeres, entre les quals destaquen el sílex, la calcària i el quars; n’hi ha de denticulades i osques.

Pel que fa a les restes faunístiques sobresurt el cavall, el cérvol, l’ur i la cabra. La major part d’elles presenten una elevada fracturació producte de l’aprofitament del moll de l’os. Els ossos també tenen abundants marques de tall produïdes amb les eines de pedra durant l’espelletament i descarnació dels animals obtinguts per la caça. A l’espera d’estudis més precisos, l’equip considera que possiblement estan exhumant les restes de més de 15 animals, tots ells caçats, escorxats i consumits pels neandertals.

En la campanya d’aquest agost s’ha incorporat una nova forma de registre de les superfícies arqueològiques mitjançant tècniques fotogràfiques. La finalitat és obtenir imatges amb el material arqueològic in situ i integrar aquesta documentació gràfica dins una gran composició digital de la superfície excavada. Aquesta informació és de gran interès per explicar la distribució espacial del jaciment i gaudir d’un mapa visual dels llocs on es desenvolupaven les diferents activitats, que s’exposarà en el futur Museu del Neandertal de Catalunya, que acollirà Capellades. Precisament, el conseller del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, Ferran Mascarell, va ser a l'Abric dimecres 26 d’agost, per visitar els terrenys on s’ha de construir dita infraestructura, així com al Passeig –encara tancat al públic- de la Cinglera del Capelló, i a l’excavació a l’Abric Romaní.

Un equip d'arqueòlegs treballa cada agost a l'Abric

A l’excavació d’enguany hi ha pres part un equip de 50 persones estructurades en dos torns, principalment procedents del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona (URV) i d’altres centres de formació predoctoral (principalment d’Espanya, França, Itàlia, Venezuela, Chile i Xèquia).      

La intervenció arqueològica està programada dins el projecte Cinglera del Capelló aprovat pel Servei d’Arqueologia del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i rep també el suport de l’ajuntament de Capellades i de la seva regidoria de Cultura.