Diferents poetes i una única ciutat

Sovint, l'exercici d'escriure ―i potser en poesia s'accentua encara més― acostuma a ser un acte que es desenvolupa en la solitud d'un espai. I, en part, també crec que ha de ser així. Però, potser per aquest mateix motiu, iniciatives com la de reunir poetes i posar-los en contacte entre ells en un entorn amb públic agafen una rellevància especial. Vull creure que l'art no es veu complet si no hi ha receptor i, així, la poesia pren tot el seu sentit quan és llegida.

Era el primer cop que aquests cinc autors igualadins, presentats per l'escriptora Maria Enrich, ens trobàvem per parlar dels nostres llibres publicats i de la forma que tenim d'entendre la poesia. Aprofitant la diversitat present en les poesies dels autors, vam posar en comú reflexions i mirades sobre què és la poesia, el procés creador, la mètrica o la utilitat d'aquest art, entre altres qüestions.

Poetes i públic connectats per una mateixa ciutat

Certament, un dels objectius de l'acte era el de teixir punts d'unió entre poetes i públic connectats per una mateixa ciutat. Tot i això, un segon horitzó que potser la ciutat necessita és el d'aconseguir que esdeveniments com aquest agafin més força i amplitud a Igualada. Actualment s'han impulsat un seguit d'iniciatives que, molt encertadament, van en aquesta línia. Per això, estic convençut que unir esforços i promoure un cicle de poesia que inclogués diferents espais, persones i dies a la ciutat podria servir com un fort atractiu cultural. A més, no només serviria per permetre crear aquests vincles entre autors i públic, sinó que també hauria de servir per ajudar als nous poetes ―que estic ben segur que hi ha a Igualada― a expressar la seva veu i a travessar la porta ―sovint massa estreta― al món de les lletres.

David Soler Ortínez