La Diputació de Barcelona garanteix la conservació de les ruïnes ibèriques i romanes dels Prats de Rei

La Diputació de Barcelona es farà càrrec de l'actuació de conservació de les restes situades a la Plaça del Santuari de la Verge del Portal, donant així resposta al clam popular per conservar-les. La societat civil i de l'Ajuntament del municipi havien mostrat el seu desig de que no és reblís la cala arqueològica, i de que es deixessin les restes a la vista de tothom, protegint-les i cobrint-les però no soterrant-les.

Un cop finalitzades les tasques arqueològiques, l'administració va posar de manifest una manca de pressupost per dur a terme un projecte de museïtzació de l'espai que podria portar a soterrar les restes si no es trobava una via alternativa. Això va fer organitzar una recollida de signatures a través de la Xarxa Sikarra (integrada per diverses entitats de la Segarra Històrica), i va fer moure diferents formacions polítiques amb representació al Parlament. A més Xarxa Sikarra, l'Ajuntament del Municipi i l'Empresa Cat Patrimoni van presentar fa una setmana un projecte alternatiu que va demostrar que una conservació de les restes, modesta però digne, podia implicar una despesa econòmica assumible.

Per altra banda, l'Ajuntament del municipi va sol·licitar des del primer moment a la Diputació de Barcelona que fes una valoració de la possibilitat de tirar endavant un projecte de conservació de les restes, que finalment és el que es tirarà endavant .

El projecte de conservació i museïtzació encara no està redactat i de moment, a l'espera d'això el que es farà serà una coberta provisional per protegir el jaciment de les inclemències meteorològiques. La subvenció de la Diputació de Barcelona haurà de permetre no només cobrir o protegir les restes deixant-les a la vista sinó també museïtzar l'espai col·locant-hi uns plafons informatius. La redacció i execució del projecte, que podria costar sobre uns 70.000 euros podria estar enllestida en 8 mesos.

La importància de les restes

La troballa, que es va produir de forma accidental aquest estiu en el transcurs d'unes obres, podria indicar l’existència d’un gran oppidum ibèric des d'on s'hauria comerciat amb mercaders grecs (fet que lligaria amb la moneda trobada prop del jaciment del s. III ANE que podria haver estat d'aquest poblat i on s’hi llegeix el mot “Sikarra), i amb les posteriors làpides romanes que parlen del “municipium Sigarrensis” (s. I a III) localitzades fa anys al mateix nucli.

Les restes, doncs, es poden considerar el Km. 0 de la història de la Segarra. Es tractaria dels vestigis de la que hauria estat la capital d'aquest extens territori, ara repartit en tres comarques i tres províncies diferents, però que conserva una identitat pròpia. Fins al descobriment del jaciment la situació de Sikarra era un misteri, però després de les troballes la seva localització es pot assegurar en un 99%. Ara les restes d'aquest important nucli de població ibèric, després d'haver estar enterrades i oblidades durant 2.200 anys, sembla que es podran contemplar definitivament.