Diumenge puja a l'escenari del Teatre Municipal Ateneu La dona del tercer segona

A l'escala hi ha reunió de veïns. Hi ha una veïna que no sol assistir-hi, però avui creu que hi ha de ser; ha de demanar als seus veïns i veïnes un favor incòmode. La dona del tercer segona té prop de cinquanta anys, treballa en un supermercat fent de carnissera i avui ha demanat plegar abans per arribar a temps a la reunió de l'escala. Es diu Raquel i viu amb el seu fill, i avui s'explica davant de la seva comunitat. Explica un fet relacionat amb les malalties mentals i amb l'estigma que arrosseguen les persones que en pateixen alguna.

La Raquel demana un favor d'aquells que són difícils de demanar, i de concedir. Escoltarem les preguntes, potser sense resposta, que ens formularà la dona del tercer segona, i a descobrir entre el monòleg que pronuncia una història que us atraparà i tractarà de fer-vos reflexionar. Potser les veïnes i els veïns només som un rostre, una ombra i una pregunta que flota. Ens atrevim a mirar-nos i a escoltar-nos?

"La Raquel, la nostra veïna, ens vol parlar. L'hem d'escoltar. L'hauríem d'escoltar. La nostra veïna té un problema. L'hem d'ajudar. Ho hauríem de fer. La nostra veïna té un fill. El punt de partida del text que proposa el meu amic Víctor Borràs és simplement infal·lible: durant el torn de precs i preguntes en una reunió d'escala, una veïna explica una qüestió que la preocupa, un problema que necessita l'ajuda de bona part dels membres de la comunitat. És una història potent, viva i compromesa" declara el director, Ivan Benet, afegint que "sé que li va sortir a raig, com si es tractés d'una font, i sabia també que la història que s'havia imaginat brollaria i lliscaria riu avall, fins a arribar a l'indret on el teatre ha d'arribar: al terreny de les preguntes de difícil resposta. I, efectivament, el que ha escrit en Víctor és una obra on la resposta al problema de la nostra veïna és molt difícil de trobar. I al nucli de la història, al bell mig, aïllada de tota resposta hi ha l'estigmatització de les persones que pateixen alguna malaltia mental; una qüestió que com a societat ens ha de preocupar i molt. Com ens hem de relacionar entre diferents? Com hem d'estructurar la nostra sanitat (la pública!) perquè la nostra societat sigui un lloc on la diferència no hagi de dur una mordassa on la malaltia mental no sigui vista exclusivament com un perill i on qui la pateix pugui incorporar-se a la tribu (i ajudar-la!) sense ser vist com el boig del poble?"

Una producció de la companyia anoienca Teatre Nu

La dona del tercer segona és una nova proposta de Teatre Nu, una companyia amb seu a Sant Martí de Tous que considera el teatre com un art comunitari i que en vint anys de vida ha produït dinou espectacles, entre propostes per a públic adult i per a públic familiar. És un col·lectiu de professionals de l'art escènic que creen i fan girar les seves creacions. Creuen en el teatre com un art comunitari, en què la suma de talents individuals fa créixer cada nou projecte, mirant sempre d'aprendre i sorprendre'ns.

Miren d'exportar arreu el seu projecte des de l'espai on treballen, La Casa del Teatre Nu, un local obert al públic i als professionals per acollir inquietuds, idees, projectes i múltiples sensibilitats. Es generen vincles amb el territori, neixen projectes pedagògics, programació d'activitats i de formació de públics. Es complementa amb la residència d'artistes que acull propostes de totes les disciplines.

El text és de Víctor Borràs, actor i dramaturg format a l'Institut del Teatre i amb tota la seva trajectòria artística al Teatre Nu, i el dirigeix en aquesta ocasió Ivan Benet, actor i director que ja havia dirigit i coescrit amb Borràs un dels últims espectacles de la companyia, La lleugeresa i altres cançons. Com a única intèrpret, una Àurea Márquez que és actriu de teatre (Pedra de tartera, Santa Joana dels escorxadors, Mort de dama, Hedda Gabler, Vida privada...) i cinema (El perquè de tot plegat, A la ciutat...), a més de televisió (Poblenou, Ventdelplà, La Riera, Com si fos ahir...). Márquez va obtenir el premi Memorial Margarida Xirgu l'any 2011, i participà també en una altra posada en escena de la Sala Atrium per al Grec 2021: M'hauríeu de pagar, per la qual fou nominada al Premi Butaca a la millor actriu.

Venda d'entrades

Les entrades tenen un preu de 18 i 15 € i es poden adquirir per Internet. També es poden comprar al Punt de difusió cultural i turística d’Igualada (Sala Municipal d'Exposicions c. Garcia Fossas, 2 -pl. de la Creu). De dimarts a dijous de 18.30  a 20.30 h. Divendres de 18 a 21 h. Dissabtes d'11 a 14 i de 18 a 21 h . Diumenges  d'11 a 14 i de 18.30 a 20.30 h. Durant aquesta setmana els joves fins a 25 anys poden comprar les entrades a cinc euros. A més hi ha descomptes per a diversos col•lectius.