El doble regal literari d'Oriol Solà

Oriol Solà Prat (1977) presentarà divendres 19 a la Biblioteca Central d'Igualada la seva bessonada literària. Dos llibres diferents: 'Tota una vida de regal' i 'Llunàtics, descabalats o caparruts?'. Serà a 2/4 de 8 del vespre. El montbuienc Solà, amb més d'una dècada de bagatge com a periodista a l'Anoia i a Andorra, descobreix la seva faceta literària amb dues obres diametralment diferents.

'Tota una vida de regal' s'inspira en una conversa amb Mossèn Ballarín. Aquest, als 20 anys, va saber per boca d'un metge que li quedaven pocs mesos de vida, a penes un any, però no tan sols va superar aquest termini fatídic sinó que ha arribat als 94 anys d'edat. Solà traça un paral·lelisme amb la Queralt, una noia que es troba en la mateixa situació. Així el “50% del llibre 'Tota una vida de regal' és ficció, amb el diari personal que escriu la Queralt, un personatge inventat que ajuda a vertebrar la història, l'altra meitat no deixa de ser una entrevista real a mossèn Ballarín”. La formació d'Oriol Solà és periodística i no hi ha massa diferència entre aquest àmbit i la literatura: “En el món del Periodisme procures explicar la realitat tal com la veus, de la manera més objectiva possible; en la Literatura també expliques la realitat, o una realitat, però de la forma que més et convé. Durant els anys en què he estat treballant als mitjans de comunicació, m'he trobat que moltes informacions que no tenien cabuda en els espais informatius, però en canvi creia que eren notícies que valia la pena comentar, per surrealistes, per inversemblants, per curioses”. Aquesta és la base del segon llibre, un recull d'històries, 'Llunàtics, descabalats o caparruts?'.

El cas de Mossèn Ballarín, quan va saber que li restava un any, “podia servir per plantejar-se i rumiar fins a quin punt et pot condicionar que et donin una notícia d'aquestes característiques, i la manera com voldries que te la donessin, si és que en realitat volguessis saber-ho. L'obra també incorpora el rerefons del tempus fugit”.

El periodista ha publicat pel seu compte. Les editorials aposten per escriptors ja consolidats. Solà explica que “No he arribat a trucar cap porta... però així m'ho han fet saber altres autors que també estan fent els primers passos en aquest sector, que veuen que s'han de buscar vies alternatives. No, no sé si ara és un bon moment... però potser si esperes que arribi el millor moment, passa el temps i mai acabes de fer el pas”. Ha escrit en català perquè “és la meva llengua” i perquè no pensa en expectatives de mercat. Assegura que “se'm fa difícil pensar que pugui acabar escrivint directament en una llengua que no sigui la meva. Vaig començar fent premsa en català, i les opcions que he escollit després de ràdio i de televisió també han estat sempre en català. Per compromís? Per comoditat? Una mica de tot, suposo”.