Els documentals arriben al Festival Zoom d'Igualada

'El Papus, anatomia d'un atemptat'

Des que va aparèixer, l’octubre de 1973, la revista satírica El Papus va estar envoltada de polèmica, judicis i amenaces. Al setmanari, subtitulat 'revista satírica y neurasténica', hi col·laboraven Antonio Franco, Joan de Segarra, Vázquez Moltalbán i Maruja Torres, i dibuixants com ara Carlos Giménez, Gin, Ivà, Já, L'Avi, García Lorente, Óscar, Vives, Fer, Manel, Ventura i Nieto, entre d’altres.

El 20 de setembre de 1977 va explotar-hi una bomba a la redacció i el pare del director d’aquest documental era a dins. Aquest fet motivarà la reconstrucció dels fets i, en parlar de la història d’aquesta publicació, s’anirà construint el retrat dels convulsos primers anys de la Transició. David Fernández de Castro (Londres, 1969) és realitzador per a l’Institut de Radio Televisió Espanyola. Ha estat guionista de diversos documentals per a TV3 i TVE. El Papus, anatomia d’un atemptat és el seu segon documental com a director.

'Cap a Quimelca'

El 28 març de 2007 moria en un accident Jordi Domingo, productor de cinema. Tenia 35 anys. Feia només cinc dies que acabava de finalitzar el rodatge del seu últim film, Benvingut a Farewell-Gutmann, que va dirigir Xavi Puebla, que ha escrit el guió i ha dirigit aquest homenatge documental juntament amb Itatí Moyano i Manel Almiñana.

Cap a Quimelca és la crònica professional i personal de Jordi Domingo, un productor atípic i exemplar; però és també una mirada apassionada sobre l’aventura de fer cinema i d’aquest ofici del productor, una persona que sovint queda relegada a l’anonimat darrere de la pel·lícula.

'Querida Da. Elena'

El documental, de l’àrea de Documentals de Televisió de Catalunya que dirigeix Joan Salvat, gira a l’entorn del popular consultori sentimental radiofònic que es va emetre del 1947 al 1984 des de Ràdio Barcelona per a tot Espanya. L’equip del programa ha tingut accés als milers de cartes, i a alguns guions originals, que es van trobar a les golfes de l’antiga casa dels propietaris de la firma cosmètica sobre la qual es feia el programa de ràdio que incloïa el consultori. Aquesta troballa va fer possible estructurar el documental com una reconstrucció d’un hipotètic programa amb les cartes seleccionades, cartes que tracten temes com els maltractaments, possibles relacions amoroses, dubtes sexuals o la prostitució.

Per il·lustrar les cartes escrites es va recórrer a imatges de l’època escollides principalment del cinema amateur català. La música també hi juga un paper important. Els grups CaboSanRoque, Refree, en Quimi Portet i l’Orquestra Filharmònica de Cromagnon, amb Pep Poblet, firmen les tres versions de la sintonia original, que era a la vegada una versió de la popular cançó Indian Summer.