Dones i Ciència a l'Anoia(2): "Les estructures de les unitats de recerca solen estar liderades per homes"

El dia 11 de Febrer fa molt poc que va ser dedicat internacionalment a la "dona i la nena en ciència". Força estudis indiquen que l'aparent manca d'interès de les nenes en temàtiques titllades de científiques com son les ciències fonamentals com la física o la química, la tecnologia, les enginyeries o les matemàtiques (STEM) neixen en edats molt primerenques, al voltant dels sis anys, quan aquestes àrees de coneixement son catalogades de "difícils" i aparentment les nenes estadísticament sembla que perceben de forma natural que "no són capaces d'aprendre-les" tant bé com els nens. La igualadina Neus Domingo opina que "sembla fundat que es a partir d'aquest moment on es comença a obrir una escletxa entre les nenes i la ciència que en molts casos, fins i tot per aquelles nenes que es dediquin a la ciència, ja no es tancarà".

Amb motiu del dia internacional, la Fundació Catalana per la Recerca conjuntament amb el Departament d'Ensenyament, el Barcelona Institute of Scienceand Technology i la Biennal de Ciutat i Ciència que s'ha celebrat a Barcleona han arrancat el programa '100tífiques' que pretén portar a les escoles de Catalunya a més de 100 científiques tant del món de la recerca o acadèmic com del món empresarial, per tal d'ajudar a trencar estereotips i facilitar l'obertura de vocacions.

La presència de dones "disminueix al llarg de la carrera professional"

La tècnic de l'àrea de suport a la recerca de l'Institut Català d'Investigació Química, Marta Serrano, incideix en que la desigualtat entre l'home i la dona en el món científic no és només en les vocacions. Al contrari. Marta explica que "en la meva promoció estava al voltant del 51%. Potser les aules sí que són paritàries, però hi ha paritat en el professorat?". Sobre les retribucions, aquesta igualadina subratlla que "en treballar dins el sector públic, les franges salarials són les mateixes, però cal dir que hi ha molt poc reconeixement al treball científic en general. Dedicar-se a la ciència és purament vocacional". 

Exposa les dades: "el percentatge en formació (pre-doctorat) és del 55%, el de professores associades i contractes post-doctorat és del 45%, el de professores universitàries va del 30 al 40% i el de catedràtiques i professores en investigació del 10 al 21%. La presència disminueix al llarg de la carrera professional". Les dades que ofereix parteixen de les de la Secretaria d'estat d'investigació, de desenvolupament i innovació del ministeri d'economia, industria i competitivitat. Marta Serrano apunta que "encara queda molt camí per recórrer! Recordo un article publicat al 'Periódico de Catalunya' que deia que estadísticament les dones tenen més interès en formar-se perquè el mercat laboral les tracta pitjor. De veritat espero, que tot aquest esforç serveixi i es reflecteixi en les futures generacions".

El seu interès per la química parteix de molt enrere: "tot el que ens envolta és química! Des de l'aire que respirem, la conservació dels aliments que mengem o qualsevol producte de neteja que fem servir, fins al desenvolupament de principis actius per fàrmacs, o la recerca d’alternatives energètiques més sostenibles que el combustibles fòssils. És necessària per moltes de les altres branques de la ciència (biologia, medicina, física, ciència de materials...) i la part experimental és molt divertida".

La carrera de Física, amb més de la meitat de l'alumnat femení

Quan Neus Domingo, ara investigadora de l'Institut Català de Nanociència i Nanotecnologia, feia la carrera de Física, ja el 45% de l'alumnat eren dones. Ara, "ja és més de la meitat". Un canvi en una branca, la física, que "mai no ha estat mai de les més atractives en l'àrea femenina, sobretot diria que en àrees de física fonamental i física quàntica".

Per consolidar la presència de les dones en el món científic, Neus opina que "cal una revisió del concepte d'excel·lència científica. La major part de les avaluacions que s'han de passar al llarg de la carrera científica es fixen en indicadors que tenen un marcat caràcter competitiu –i per tant amb una forta component andrògena – que no necessàriament mostren la qualitat de la recerca que una persona es capaç de dur a terme ni el seu potencial".

Cita, entre aquests, "el número de publicacions científiques així com l'ordre dels autors que les firmen, i el nivell d'impacte de la revista on es publiquen o el nombre de projectes sol·licitats i que es lideren". Considera que "molts d'aquests índexs presenten una clara desviació de gènere: a l'hora d'ordenar els autors es possible que les dones quedin sempre en un segon terme ja des de les etapes més primerenques de la carrera científica perquè ens costa més defensar el nostre grau d'aportacions en la feina feta". Afegeix que "quan s'ha d'escollir una revista on enviar els nostres treballs sempre som més modestes i prudents, i ens costa presentar-los amb més convicció" i finalment "les estructures de les unitats de recerca solen estar liderades per homes de manera que és complicat fer un pas endavant i empoderar-nos per liderar nosaltres els projectes basats en idees pròpies".

Entén que "també acostumem a ser víctimes de desviació de gènere quan els criteris d'avaluació no han estat molt ben fixats a priori i quan els processos d'avaluació no son estrictament transparents i no inclouen especialistes com agents d'igualtat. Alguns dels mecanismes per reduir aquest impacte és la formació de comitès d'avaluació paritaris, la ampliació per raó de maternitat de finestres de temps temporals que poden limitar demanar projectes o beques, el treball de 'mentoring', i les polítiques d'igualtat en els centres de recerca".

Coincideix amb les opinions que tenien Sílvia Orgué i Georgina Balcells: "hi ha un punt crític en la carrera científica de les dones en que sol coincidir la formació d'una família amb l'alta demanda d'energia i esforç que requereix la consolidació de la carrera científica, i que fa que moltes dones deixin en un segon terme la seva carrera professional perquè dur-la a terme pot implicar importants renuncies. Malauradament, l'exigència del sistema no sol permetre el retorn d'aquest talent un cop han caigut de la carrera, i penalitza letalment aquest fet".  

Càrrecs per a "homes blancs i europeus"

També ve de l'àmbit de la Física Marina Navarro. En el seu cas, al Grau "de 71 persones, només 14 érem noies..." el 2012. Sobre si hi ha escletxa salarial, afirma que "no tinc experiència suficient en aquest sector com per afirmar-ho. El que sí es nota a primer cop d'ull es el poc balanç en càrrecs alts dins de l'investigació, les persones que dirigeixen els centres o els grups d'investigació solen ser homes de mitjana edat europeus i blancs, es a dir, típic esteriotip de científic". A la universitat potser si que es pot observar una presència de dones major en alguns ambits (química, biologia, ambientals, matemàtiques...), però gens en les branques de física, enginyeries o informàtica que tradicionalment han sigut i segueixen sent dominades per homes".

Tant Marina Navarro, com Neus Domingo i Marta Serrano coincideixen que marxar a l'exterior és una opció per a la majoria de joves científics i científiques. Marina explica que "es poden trobar ofertes dins de l'àmbit estatal en els primers esglaons de la investigació (tècnics de laboratori, estudiants de doctorat, etc..), sobre tot als voltants de Barcelona, Madrid, Euskal Herria o València. Però així que puges de càrrec, hi ha un buit palpable en la consolidació de la figura de científic, la manca de places tant a la universitat, com als instituts d'investigació del CSIC, provoca que per a molts dels nostres científics la principal opció siga marxar a l'estranger. Tot i això, en la meva opinió, això no ha estat un efecte directe de la crisi i les conseqüents retallades, sinó de la falta d'inversió general del govern i les institucions en la ciència, que no té el reconeixement i el suport que hauria de tenir. La ciència i l'educació a l'estat espanyol ha estat sempre infravalorada, tant per part de les institucions com de la societat, supose per falta de coneixement, interés, curiositat i visió".