//Plugins sense CDN ?>
Amb 32 anys, el compositor igualadí Carles Prat segueix sumant reconeixements. Prat, que també és un reconegut tenor, ha rebut el reconeixement de l'Orfeó Català per dues obres, una per a cor mixt i una altra per a cor de noies.
A l'agenda de Carles Prat hi ha marcat el diumenge 4 de març, el dia que el compositor d'Igualada rebrà al Palau de la Música Catalana els premis obtinguts per les dues obres guanyadores del 'II Concurs Internacional de Composició Coral - Festa de la Música Coral' convocat per l'Orfeó Català. Es tracta de les obres 'She walks in Beauty' per a cor mixt, basada en un poema de Lord Byron, i 'Poema del bosc', una obra per a cor de noies i piano, a partir d'un poema de Guerau de Liost. Seran estrenades per l'Orfeó Català i el Cor de Noies del Palau de la Música respectivament.
La recepció dels premis tindrà lloc durant la Festa de la Música Coral, una iniciativa que recupera la celebració de la Festa de la Música Catalana, creada l'any 1904 per l'Orfeó Català i inspirada en els Jocs Florals per impulsar la composició musical catalana. La segona edició del Concurs Internacional de Composició Coral convocat per l'Orfeó Català, va tenir una elevada participació, amb un total de 90 peces presentades, amb compositors tan catalans com internacionals.
Prat ha estat darrerament guardonat en els Premis Ciutat d'Igualada 2017, el Paquita Madriguera de Composició per l'obra per orquestra Ciutat d'Ivori així com també al Concurs de Composició, organitzat per la Associación española de tubas y bombardinos, amb la peça 'Divertimento'. Aquests darrers guardons completen un nodrit palmarès del jove compositor que en la seva trajectòria ha arribat ja a la vintena de premis, amb obres per orquestra, cor, formacions de cambra i cobla.
Felicitats, Carles, per la teva trajectòria musical, i per molts anys.
Encara conservo, gratament, en la retina i en l’oïda, la teva interpretación en el Cant de la Sibila, quan eres... Llegir més escolanet de Montserrat, ben plantat, sol, dalt del petit pedestal, en mig de l’altar de la Basílica i l’expectació general.
La promesa de llavors, s’està convertint en realitat avui, ja des de fa anys, per gaudi dels que estimem la música i que la considerem com un tresor (amb els seus fortes i fortíssims, però també amb els pianos, pianíssims i silencis fins i tot quan toca) que pot contribuir a aconseguir un mon (cultural, social, de convivència ... i entessa política també que falta ens fa) entre mig de tant “soroll” . Gràcies.
T’imagines que abans de una sessió de un Ple municipal, del Parlament, del Congrès, de l’Assamblea general de l’ONU, tots els participants, independentment de la seva ideologia, identitat, religió, grup d’interès, cantessin tots plegats una cançó senzilla (a l’abast de thotom), si cal acompanyada per un petit grup musical ?? Segurament que els presisposariem a adoptar acords més equitatius en benefici d ela gran majoria, tot respectant les minories.
John Lennon ja va imaginar (https://www.musica.com/letras.asp?letra=1440) quelcom semblant fa més de 30 anys (i sembla que anem cap al darrera en molts aspectes):
Imagine all the people
Sharing all the world
You may say that I’m a dreamer
But I’m not the only one
I hope someday you will join us
And the world will be as one
Marta
Igualada
21 de febrer 2018.09:29h
Enhorabona!!!