//Plugins sense CDN ?>
Tot i que l'institut de Calaf porta el seu nom, la vida i l'obra d'Alexandre de Riquer són relativament desconegudes a casa nostra. Ara, l'Editorial Trípode publica 'Petons', una de les creacions poètiques de l'erudit nascut el 1856 a la capital altsegarrenca.
La doctora en Estudis Lingüístics, Literaris i Culturals, Maria Planellas, ha recuperat i analitzat una de les creacions més interessants del poeta modernista calafí Alexandre de Riquer, 'Petons'. L'obra, editada per l'Editorial Trípode, compta amb un pròleg d'Eliseu Trenc, un dels grans coneixedors i especialistes del bagatge de Riquer. A més, el recull també conté un apèndix amb uns quants poemes inèdits que per primera vegada són publicats.
Sortirà a la venda la segona meitat de juny. Una oportunitat per conèixer a aquest coetani de Rusiñol i Bertrana. Alexandre de Riquer va tenir una gran influència en el moviment
català i se'l coneixia especialment per haver plantat la llavor del prerafaelitisme britànic a Catalunya, però a partir de 1920 tota la seva obra va ser pràcticament oblidada i no se'n troben referències, estudis o exposicions més enllà d'algunes mencions en el camp de l'exlibrisme o el cartellisme. Un desconeixement que es deu, sobretot, a la manca
d'edicions sobre les seves obres, ja que majoritàriament van ser publicades a petita escala i per compte propi, i els pocs exemplars venuts formen part de col·leccions privades.
Ara, Planellas recupera 'Petons', amb una gènesi, una estructura i una anàlisi dels continguts molt ben definits, tal com apunta Trenc al pròleg. A aquest poemari de temàtica amorosa dedicat a la seva difunta esposa, el dolor de la pèrdua conviu amb l'erotisme del record, amb al·lusions fantàstiques i místiques i a cavall entre allò terrenal i allò celestial. Amb la publicació de 'Petons', Trípode consolida, de mica en mica, la seva col·lecció dedicada a artistes i autors modernistes que fins avui en dia han estat poc estudiats, desconeguts o fins i tot menystinguts per la crítica i els investigadors.
És realment de lamentar que aquest article no faci ni la més mínima referència de Quan jo era noi, l’obra d’Alexandre de Riquer, editada per L’Albí a cura de Josep Maria Solà.
Jordi Estrada
Manresa
29 de maig 2020.16:59h
Diria que tan oblidat tampoc. L’any passat se’n van reeditar els relats de Quan era noi.