Després de l’encesa de cremadors i el piromusical van començar a repicar tambors i pocs segons després colles de diables de totes les edats, trabucaires i grallers inundaven la zona de públic de l’escenari principal, a l’Avinguda Catalunya. Això va ser gràcies a col·laboració de les colles populars d'Igualada: els Grallers d'Igualada, Els Voladors, el Grup Mal-llamp d'Igualada,els Pixapólvora i l'Associació Cultural Dessota. Un membre de Comediants va ser l'encarregat de donar el tret de sortida, va llegir un emotiu manifest on introduïa la Banda, parlava dels seus inicis, del Canet Rock i dels 40 anys.

Va començar l'últim concert de la Companyia Elèctrica Dharma. En el moment que el so del saxo soprano de Fortuny va descobrir-se, el públic va cabussar-se en el concert. Un espectacle amb moltes sorpreses visuals; vam veure-hi foc en diverses ocasions. La mítica banda de Sants va oferir un directe complet, arribant a les dues hores de show. Hi va haver moments per a tot; el repàs de tots els himnes que ja són melodies populars, des de l'Oucomballa fins a la Presó del Rei de França; també espai per homenatjar als difunts components del grup: Josep Fortuny i Esteve Fortuny. Es va trobar a faltar la presència del Josep sobretot en els moments de les seves rapsòdies que ara queden repartides entre els membres del grup.

Els gegants, capgrossos i la imatgeria igualadina hi va ser present gràcies a les colles de cultura popular de la ciutat. Van deixar-se veure nombroses vegades a l'escenari. Els comediants, simbiosi obligada amb Dharma, també ens van sorprendre amb un ventall de disfresses rocambolesques, que acompanyaven les temàtiques de les cançons, i van complementar el concert en l'àmbit visual. El públic, multigeneracional, molt entregat.