Ensorren Cal Ramonet, un dels molins paperers més emblemàtics del país

El conservador del Museu-Molí Paperer de Capellades, Ton Lloret, ha explicat a anoiadiari que el mateix dia que començava l'enderroc, des de l'Associació entraven una petició a l'ajuntament capelladí perquè com a mínim, protegeixin els molins paperers que queden al municipi. 'Està a les mans dels ajuntaments declarar aquests edificis béns culturals d'interès local, una protecció que no en garanteix cap recuperació però que si més no evitarà que els enderroquin', ha afegit Lloret.

El conservador del museu ha recordat que alguns municipis catalans han protegit part d'aquest patrimoni industrial i els funciona, 'a Beseit, per exemple, els tenen ben conservats i en treuen un bon rendiment a nivell turístic'.

La directora del Museu Molí Paperer de Capellades, Victòria Rabal, ha destacat que l'enderroc de Cal Ramonet és una gran pèrdua, 'ja són tres els que s'han perdut els darrers anys, però aquest era especialment emblemàtic, també per la seva història, i representa una pèrdua important per l'Anoia i pel patrimoni industrial de tot Catalunya'.

Rabal ha afegit que espera que aquesta pèrdua no sigui 'inútil, en el sentit més dramàtic, ja que cal que es facin mobilitzacions perquè tots els municipis que tenen molins paperers i patrimoni industrial històric els protegeixin donant-los nous usos i conservant i protegint el paisatge industrial de casa nostra'.

Cal Ramonet

El molí paperer de Cal Ramonet es va construir el 1755, per Ramon Romaní i Tobella i Ramon Romaní i Soteras, pare i fill, com a molí paperer de nova planta. El seu funcionament com a fàbrica de paper de barba o de tina es va mantenir fins a finals del segle XIX, per continuar la fabricació amb màquina rodona, mantenint-ne la propietat els hereus descendents de la mateixa família Romaní, majoritàriament de nom Ramon –d'aquí, que es digui Cal Ramonet-, amb arrendaments diversos cap a finals del segle XIX.