Un equip de voluntaris arranja la barraca de pedra seca de Cal Lladó, a Calonge

La barraca de pedra seca de Cal Lladó, situada prop de Dusfort, ja torna a lluir. Un grup de voluntaris locals van invertir un matí en tasques de restauració, en el marc del programa pilot de recuperació del patrimoni cultural de Calonge de Segarra. Va ser un èxit de participació i de resultats, gràcies als deu voluntaris arribats de diferents pobles de l'Alta Segarra i que es van trobar a les 8 del matí a la plaça de l'Església de Dusfort per desplaçar-se, tot seguit, cap a la barraca situada en el bell mig de l'antiga i avui abandonada vinya de Cal Lladó.

La barraca es trobava en un evident i perillós risc d'enrunament i hagués significat la pèrdua d'un valuós element patrimonial i històric del municipi de Calonge de Segarra. A nivell estructural, presentava una greu deficiència, ja que havia perdut la terra que originalment cobria la falsa volta de lloses i pedra seca, fet que havia ocasionat la pèrdua d'algues pedres i lloses i la filtració de l'aigua de puja, que generava diferents forats en la coberta. Algunes parts de la cornisa de llosetes, que impedien que l'aigua de pluja baixés per les parets, també s'havien perdut incrementant el risc d'enderroc de diferents parts.

Segons els impulsors de la recuperació, "a nivell arquitectònic, calia avaluar els danys a la coberta i actuar en el seu sanejament, reconstrucció i reposició de les lloses que s'havien desprès, seguint l'antiga tècnica de construcció en pedra seca, reposant també les llosses que faltaven en la cornisa". Un cop realitzades aquestes reparacions i reconstruccions estructurals es va procedir a cobrir tota la volta amb una gruixuda capa de terra que havia de permetre cohesionar les llosses i les pedres de la coberta, impermeabilitzar-la i afavorir l'arrelament dels lliris que posteriorment s'hi van plantar, tal com tradicionalment es feia per evitar la pèrdua de la terra de les voltes de les barraques.

Un segon grup de voluntaris treballava intensament en l'eliminació dels garrics que havien crescut a l'entrada impedint-ne l'accés. També és va sanejar i podar una servera que subsisteix a tocar de l'entrada de la barraca, un espai arrecerat del vent del nord per un mur de pedra seca que també és va condicionar i consolidar amb l'aportació i col·locació de diverses pedres i lloses. També es va procedir a netejar l'interior de la barraca i tot el seu perímetre amb la poda d'alguns roures propers. L'Ajuntament agraeix "la participació del grup de voluntaris que van participar en aquesta matinal dedicada al petit patrimoni de casa nostra que, moltes vegades, passa desapercebut".