//Plugins sense CDN ?>
Marcel Gros converteix l'escenari en l'espai on tot és possible, la casa que només té els límits que hi posa la imaginació. Amb la història que el pallasso busca de rerefons, l'espectador es submergeix, gairebé sense adonar-se'n, a l'espai on es pot nedar sense aigua, escalar sense muntanyes i fins i tot volar sense ales.
Amb Minuts, Marcel Gros convida el públic a agafar els minuts que volen, que s'escapen, i demana només un minut a tothom per construir la història que protagonitza. El pallasso aconsegueix que un simple embut sigui el veí simpàtic, un setrill esdevingui una libèl·lula o que quatre fustes es converteixen, per a l'ull espectador, en el millor transport per viatjar: per volar pel mar, nedar per terra i caminar pel cel. Marcel Gros, que guarda en una caixa els aplaudiments d'un públic il·lusionat, s'apropa als més petits amb les pallassades però també als més grans, amb gags que no deixen indiferent.
El pallasso que juga amb les paraules, els objectes i el públic, converteix el fet més quotidià en espectacle, i també transforma l’espectacle en la cosa més quotidiana, en allò que qualsevol voldria veure i sentir cada dia.