(Alguns) espais del Rec (2)

Antigues adoberies Joan Riba i Josep Carner

Es tracta d’un edifici entre mitgeres, originàriament de planta baixa i pis, cobert amb coberta plana. Més tard, al costat de llevant s’afegí una segona planta amb coberta de teula àrab amb el carener perpendicular a façana, a la resta de l’edifici s’afegí una planta retirada de la façana, amb coberta a dues vessants amb el carener perpendicular a façana. La façana composta segons sis eixos de finestres geminades de proporció vertical, les de la planta baixa amb arc rebaixat, protegides amb reixes de ferro de brèndoles verticals i, les de la planta pis amb arc escarser. La façana rematada amb una imposta que incorpora els forats de ventilació de la primitiva coberta plana i la barana balustrada. Les obertures de proporció vertical amb llinda plana del cos afegit, compostes segons els antics eixos, estan tancades amb persiana de llibret fix. El frontal de coberta compost a manera de frontó amb obertura circular central i cornisa de coronament. Cal destacar el dipòsit d’aigua de formigó armat, construït a mitjans del segle XX, al pati posterior de l’adoberia.

Josep Ollé Aguilera, del Bruc, i Mariano Carner Jorba, d’Òdena, l’any 1902 van establir un cens pel terreny propietat de Ramon Catarineu i Ferran. El 1916 ja hi consta una adoberia, amb planta baixa, pis i dos patis. En aquest mateix any es redimeix el cens a les germanes Catarineu. És probable que posteriorment (1918-1919), l’adoberia fos ampliada. L’any 1932, Montserrat Aguilera va vendre la seva part de l’adoberia a Joan Riba Faura. L’altra meitat va passar a ser propietat de Josep Carner i Caus. L’any 1982 van crear la societat “Riba y Carner”, S.A. Més endavant la propietat passa a mans de la societat “ANCASFRABO, S.L.”

Adoberia Balcells

Edifici industrial de planta baixa i dos pisos que presenta una forma “de castell”, per les dues torres acabades amb merlets que presenta formant angle al pis superior. Es tracta d’una finca entre mitgeres, en testera, donant a tres carrers. L’edifici es planteja simètric respecte el carrer lateral (Santa Joaquima), en pendent, i ocupa tota la parcel·la amb un volum de planta baixa més un  pis, respecte a la cota del carrer Sant Antoni de Baix, on hi ha l’accés principal. El desnivell del terreny dóna lloc a una planta semi soterrada que dóna al carrer del Rec. Trobem façanes amb senzill però efectiu llenguatge modernista que resol amb un ritme de finestres verticals amb llindes perfilades. Les façanes del carrer Sant Antoni i Rec estan sobre aixecades amb un cos fins a cada cantonada, a manera de galeria o assecador, obert amb un pòrtic de columnes salomòniques de totxo, a l’alçada de terrat. Aquests dos volums realcen la façana lateral la qual està coronada amb una barana de barrots horitzontals entre merlets trapezials. Actualment en desús i amb un cert estat d’abandó.

L’adoberia de Joan Balcells és el resultat de l’agrupació de tres finques. L’any 1890, Joan Balcells i Gubern va adquirir dues porcions de terra. Una a Maria Alsina i Baliu, situada entre el carrer Sant Antoni de Baix i el Rec. Limitava a l’est amb Magí Bergadà, a migdia amb el Rec, a ponent amb Pau Llambés i Armengol i al nord amb el carrer de Sant Antoni de Baix. La segona finca, un tros de terreny rectangular, la comprà a Josep Brunet i Morera, pagès. Limitava, a migdia, amb el Rec, a ponent amb el terreny del comprador, i al nord amb el carrer Sant Antoni de Baix. L’any 1891, Pau Llambés i Armengol va vendre a Joan Balcells i Gubern un tros de terra, de figura triangular, que limitava a l’est amb el comprador, a migdia amb el vèrtex del triangle i a ponent amb un altre del venedor, Pau Llambés, una part del qual estava destinat a un carrer en projecte anomenat de la Bomba, i al nord amb el carrer de Sant Antoni de Baix. Balcells i Llambés pactaren que el comprador podia obrir finestres encara que donessin al terreny de Llambés, de la mateixa manera que les que hi tenia a l’adoberia construïda per Balcells, i que miraven al terreny de Llambés.

Per la descripció de la finca al Registre de la Propietat d’Igualada es pot suposar que ja existia un edifici destinat a adoberia, si bé s’ha de constatar la data del 1897 a la façana del carrer de Santa Joaquima de Vedruna. De l’agrupació de les tres finques en resultà una fàbrica d’adobar pells, composta de soterrani, planta baixa, pis i terrat. Limitava al nord amb el carrer de Sant Antoni de Baix, a l’est amb Magí Puig i Alsina, a ponent amb el carrer de la Bomba, i a migdia amb el Rec. L’any 1914, Joan Balcells i Gubern demanà llicència per construir un edifici-fàbrica amb façanes als carrers Sant Antoni de Baix i Bomba, segons el projecte de l’arquitecte Ignasi Colomer i Oms. El seu fill, Joan Balcells i Martí, es va casar amb Aurora Colomer i Oms. L’any 1925, Rafela Martí, viuda de Joan Balcells, va demanar llicència per continuar les obres, de les que en signà el projecte Ignasi Colomer i Oms. Josep Balcells i Martí va morir el 1940, sense fills, i nomenà usufructuària la seva muller i nou propietari al germà, Joan Balcells i Martí. Balcells morí l’any 1978, i les seves filles, Mercè i Montserrat Balcells i Torras, són les noves propietàries. La meitat corresponent a la Mercè, que va morir l’any 2006, va passar als seus cinc fills, Martí, Joan, Josep, Ramon i Ricard Enrich i Balcells; la part de Ricard, que va morir l’any 2009, va passar a la seva muller, M. Àngels Bertran.

L’Electra Igualadina

Finca entre mitgeres amb diverses edificacions i un gran pati. Recinte industrial on hi ha dues edificacions: una al carrer del Sol, destinada a tallers i oficines; i l’altra al carrer del Rec, on s’hi ubiquen els aparells de distribució d’electricitat. L’accés es fa pel carrer del Sol, a través d’un barri flanquejat per dues columnes de totxo i pedra rematades per piràmides, on se situa un petit edifici de línies sòbries, per a oficines, de planta baixa i pis, amb una façana de línies modernistes que combina els paraments de maçoneria concertada amb elements de totxo que emmarquen les obertures i tota la façana, destacant el treball de forja de la reixa que la corona. Denota una ampliació en alçada. A la façana al carrer del Rec, amb accés des del pati, se situen dues naus de tallers, de diferents amplades, de planta baixa i amb capcers triangulars, seguint el mateix llenguatge que l’altre edifici, si bé de línies més sòbries i amb uns òculs per a l’entrada dels fils elèctrics. Per damunt les naus s’aixeca un volum prismàtic, a manera de torre, amb detalls ornamentals de totxo, que serà enderrocat properament. Destaca també el treball de la forja de la reixa que corona l’eix on està situada l’entrada principal i les grans obertures del primer pis.

El 1903, Aleix Gabarró, fabricant de baralles, Sebastià Castelltort Fusté, propietari, Joan Serra Constansó, comerciant, Jaume Roca Vallès, blanquer, i Josep Casanovas Cardona, serraller, constitueixen la societat “Electra Igualadina”. El 20 de juliol, Aleix Gabarró, president, va fer la sol·licitud de llicència per construir la central, i el 31 de juliol de 1903, l’alcalde Emilià Orpí va autoritzar a la societat Electra Igualada per “construir un edificio-fábrica ”, que va ser aixecat a la finca anomenada “Hort dels Mussons”. L’any 1904, Sebastià Castelltort va vendre a la societat un terreny que es va segregar de la partida anomenada Horta Vella i que amplià la superfície de la propietat. I va ser l’any 1912 quan va començar la distribució d’electricitat a la xarxa de consum domiciliari. El 1913, la societat va demanar permís per “edificar un cuerpo de edificio destinado a almacén y taller de reparaciones anexo a la central eléctrica  [ …], y estará constituido solamente por una planta baja, la fachada que estará mirando a la acequia tendrá forma apionada, con una altura total de 7 metros.

 Posteriorment, la societat va ser venuda a la Companyia “La Canadenca”. L’any 1930 es declara dissolta la societat i transfereix actiu i passiu a “Riegos y Fuerzas del Ebro S.A., i el 31 de març de 1955 la finca queda inscrita a favor de FECSA. FECSA va ser absorvida per ENDESA, que n’és l’actual propietària i precisament ara està realitzant les obres d’enderroc de la torre que hi va ser sobreafegida l’any 1914.

Celler i molí d’oli de l’antic Sindicat de Vinyaters

L’any 1919 es constitueix la “Cooperativa Agrícola d’Igualada”, hereva de la “Cámara Agrícola de Igualada y su Comarca” que s’havia creat onze anys abans amb l’objectiu de fomentar, defensar i protegir tot allò que estava relacionat amb l’àmbit de l’agricultura al territori. Durant aquests anys, l’Anoia va encapçalar l’anomenada “renaixença vinícola’”, després que la fil·loxera matés els ceps autòctons i se n’importessin d’americans, a la comarca hi va haver una gran producció de raïm. Ja, en els primers anys de funcionament de la nova cooperativa, sorgeix la iniciativa de construir un celler per elaborar el vi de forma conjunta, sorgint d’aquí el nou “Sindicat de Vinyaters d’Igualada”. S’encarrega la construcció d’aquest celler a l’arquitecte vallenc Cèsar Martinell i Brunet, expert en la projecció de cellers. Amb aquest nou celler, en els anys següents, a part de l’elaboració de vi, el Sindicat de Vinyaters, desenvolupa una forta activitat econòmica, durant els primers anys d’existència. Ofereix servei d’una màquina de batre, la compra-venda cooperativa, el crèdit agrícola, etc., i l’any 1927 es procedeix a la instal·lació d’un molí d’oli d’oliva.

El d’Igualada és un dels molts cellers cooperatius projectats per Martinell, amb la particularitat, com dèiem, que acull dependències per a l’elaboració de vi i oli. El totxo és l’element bàsic amb el qual, amb gran habilitat constructiva, l’arquitecte de Valls realitza els seus treballs, com el d’Igualada; tot i que, si el comparem amb altres cellers cooperatius, trobarem que aquest és menys ric en la construcció i en l’ornamentació. Des de l’exterior podem veure que la construcció es basa en el paredat i el maó vist per als ressalts de finestres de tipologia tripartida, porta, línies divisòries i cornises. A l’interior, destaquen els arcs catenaris que es troben en el soterrani, així com els arcs que separen el molí de les tines, aquestes amb un suport molt típic dintre de les estructures de Cèsar Martinell.

Enguany, l’edifici s’ha reobert després d’un procés de consolidació, recuperació i millora de l’accessibilitat impulsat per la cooperativa AgroIgualada amb la col·laboració de l’Ajuntament d’Igualada. És una obra inclosa en l’Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.

Cèsar Martinell és un arquitecte a cavall entre el modernisme i el noucentisme. Va néixer a Valls el 1888 i va prendre influència dels arquitectes modernistes de l’època com Gaudí o Puig i Cadafalch. Una part important de la seva obra és l’arquitectura agrícola: durant la seva vida va construir i dissenyar gairebé 40 cellers, un dels quals es pot admirar aquests dies a Igualada. Martinell no només projectava els edificis sinó que també organitzava els espais per desenvolupar-hi la producció.