Estrènyer els llaços amb El Salvador

Els quatre anoiencs han estat allotjats en diverses famílies de la comunitat. ‘Ens van acollir i tractar molt bé’, explica Arian Casellas, ‘i més quan sabien que veníem d’Igualada: molts coneixen la ciutat i alguns d’ells fins i tot hi ha estat’. L’objectiu del viatge era bàsicament conviure amb els habitants de Nueva Esperanza, intercanviar experiències. Un cop allà, l’Arian, en Marc, la Caterina i l’Iria van realitzar diverses activitats específiques. Així, van participar en activitats de cant i música per als infants, i van col·laborar també en els assajos d’un grup musical format per joves, anomenat ‘Tlaloc’ (el nom d’un déu de la pluja). També van col·laborar a dinamitzar i assessorar un grup juvenil que ja havia nascut uns anys abans, però que actualment no tenia massa activitat.

La importància de la cultura

L’Arian ens explica que alguns professors i membres del grup ‘Tlaloc’ tenen l’objectiu de crear un centre cultural, que gestionarien ells mateixos i amb el qual es promocionarien les arts. Per això els anoiencs van col·laborar també en la redacció del projecte, necessari per accedir a subvencions i poder tirar endavant la iniciativa.

Sobre la societat en la qual van viure durant tres setmanes, l’Arian explica que xoca una mica el ritme de vida, molt més pausat, i també el fet que les noies joves i les dones surten poc de casa ja que s’han de fer càrrec de la llar i els fills. Una de les poques ocasions en què tothom surt al carrer és en motiu de les ‘velas’ als difunts, un acte social en el qual tota la comunitat es reuneix al voltant de la casa, amb cafè i pastes, i els més petits amb jocs, per tal de fer companyia a la família.

En resum, una estada a Nueva Esperanza del tot enriquidora per als quatre joves que l’han portada a terme, i que valoren de manera totalment positiva —i amb ganes de repetir.