//Plugins sense CDN ?>
Les eines del nivell P, el setzè documentat a l’Abric Romaní, estan configurades a base de làmines amb amplis fils tallants, normalment no retocades, realitzades sobre tot en sílex, tot i que també han utilitzat altres roques com la pedra calcària. Això suposa un canvi tecnològic molt important. Eudald Carbonell ha destacat: “És el primer nivell arqueològic de tota la seqüència estratigràfica de l’Abric Romaní en el què s’ha trobat aquesta tecnologia laminar. Les matèries primeres són molt variades, sobre tot en el cas del sílex. Sembla, a més, que hi ha una recerca de materials de bona qualitat i aptitud per a la talla”.
Un altre canvi a ressenyar en el camp de la tecnologia lítica, documentat durant aquesta excavació, és l’ús dels percussors de pedra més tova (el gres), que estaria en relació als mètodes de talla utilitzats per a l’obtenció de làmines.
L’equip també ha identificat restes de fauna corresponents a poques peces dels esquelets de no més de dos o tres animals (tal vegada dos cavalls de la espècie Equus ferus, i un Cérvol o Cervus elaphus). Presenten marques de tall fetes amb les ascles de pedra durant el seu esquarterament, fet que indica un aprofitament i consum pels propis neandertals. “Tanmateix l'escassetat de restes i la seva relació amb els fogars indica que l’Abric Romaní durant aquesta època fou utilitzat com un lloc de pas on s’instal·larien durant espais breus de temps en partides d’aprovisionament de matèries primes o recursos animals”, ha assenyalat Eudald Carbonell.
Per altra banda, tal i com és habitual a l’Abric Romaní els fogars són nombrosos en aquest nivell. Se n’han excavat gaire bé una vintena. Tots ells de forma generalitzada de dimensions menors als dels nivells anteriors. “Aquest caràcter, tot i que s’haurà d’estudiar i investigar al llarg de l’any vinent, sembla que sostindria el model de les ocupacions curtes”, indica Carbonell.
El nivell P, per tant, estaria dins del territori logístic d’aquests grups de neandertals. “Tot i que presenta certes diferències es tractaria d’un model similar al que ja varem documentar al nivell N i que fou publicat l’any 2009 a la revista Current Anthropology”, recorda el mateix arqueòleg.
Els últims dies d’excavació s’estan destinant a treure els sediments estèrils que separen aquest nivell del següent: el nivell Q. La localització d'aquest nou nivell presenta molt bones perspectives per obtenir una nova visió diacrònica en l'evolució de las estratègies ocupacionals de les poblacions neandertals.
La campanya d’enguany a l’Abric Romaní es du a terme des del passat 8 d’agost i finalitza el dia 31. Hi pren part un equip internacional d’unes 40 persones, entre investigadors del IPHES de diferents disciplines i estudiants del Màster Erasmus Mundus en Arqueologia del Quaternari i Evolució Humana de la URV (Universitat Rovira i Virgili de Tarragona), del grau d'Història de la Universitat de Barcelona, una investigadora de la Universitat de Firenze (Itàlia), un estudiant del grau en Geologia de la Universitat de Barcelona, dos estudiants del grau en Història de la Universidad de Salamanca i un de la Universidad de Sevilla, i un estudiant de doctorat de la Universitat de Tunísia.
A la dreta, el director de l'excavació, l'arqueòleg Eudald Carbonell, en plena feina amb altres investigadors, auqest agost - Jordi Mestre/IPHES
Sílex Eina feta amb sílex vermell, de configuració laminar, de 15 cm, en el moment de trobar-se a l'Abric Romaní aquest estiu - Gerard Campeny/IPHES
Eudald Carbonell i Bruno Gómez amb martell neumàtic. Eudald Carbonell amb un altre arqueòleg de l'IPHES, Bruno Gómez, superant alguns nivells estèrils que sovint requereixen de l'ús de tecnologia potent per arribar als estrats on es localitzen els fòssils - Jordi Mestre/IPHES
detall excavació
Al costat de la tecnologia més "dura", la feina minuciosa és imprescindible per no perdre detall de l'excavació i extreure'n les peces sense que es malmetin, com és el cas d'aquestes eines de sílex del nivell P. Aquesta concentració d'indústria lítica indicaria que estem en una àrea de talla neandertal - Gerard Campeny/IPHES