Excaven el camp de tir de la base militar de l'exèrcit republicà a Pujalt: "Ens està sorprenent moltíssim"

Durant la primavera de 1938 van arribar a Pujalt contingents del XVIII Cos de l'Exèrcit Popular de la República per crear-hi un camp d'instrucció militar, que va estar en funcionament fins el 15 de gener de 1939, quatre dies abans de l'entrada de les tropes franquistes al municipi. La base tenia capacitat per a un miler de soldats i, tot i que no se sap exactament quants soldats van fer ús de les instal·lacions, s'estima que van ser entre 8.000 i 10.000.

La base es va planificar com una instal·lació militar de nova planta amb el suport logístic i organitzatiu que oferia el municipi de Pujalt, a mig camí entre el front -situat a uns 60 quilòmetres- i les grans ciutats de la rereguarda catalana. Les principals instal·lacions es trobaven al bosc dels Obacs, a la zona de la Muntada, i comptava amb quatre refugis antiaeris, camp de tir, barracons, rentadors, etc. Els soldats anaven a instruir-se en aquestes instal·lacions i s'hi estaven pocs dies abans de tornar al front.

L'estiu de l'any 2022 es van reprendre les campanyes de prospeccions arqueològiques en aquesta zona després de 14 anys sense fer-ne cap. En els darrers dos anys les campanyes s'han centrat a excavar la zona on hi havia els barracots de fusta que allotjaven els soldats i enguany s'ha decidit excavar el camp de tir. Una quinzena de joves d'entre 15 i 17 anys participen en un camp de treball dirigit per l'empresa CatPatrimoni per recuperar un espai "únic" a Catalunya, segons ha explicat a l'ACN Pere Tardà.

Tardà ha explicat que és el primer cop que recuperen una instal·lació "pròpiament d'instrucció miliar" de la base de Pujalt, ja que fins ara havien excavat els espais on dormien o menjaven, però no on rebien la instrucció. El responsable de CatPatrimoni diu que han quedat "molt sorpresos" de les dimensions i de la "magnitud i profunditat" de les dues trinxeres que han excavat i creu que això significa que era un espai "altament estudiat". Es tracta de trinxeres de 25 metres lineals i de gairebé dos metres de profunditat. A més, s'han localitzat centenars de restes metàl·liques que corresponen a bales esclafades i també botons de camises i monedes que portaven els soldats. Tot plegat, assegura Tardà, "ens parla de la gran activitat que hi havia en aquest camp".

ACN/MarMartí