Excel·lent visió del llibre vermell de Montserrat, amb Carles Viarnés i Pep Massana

Els autors van oferir al públic dues versions consecutives de les deu riques peces del llegat medieval, el Códex del segle XIV, que conté peces de la primera polifonia medieval.

La primera versió era la peça original, presentada amb el violí octavat i l’organistrum. Val a dir, dos instruments amb una forta vinculació amb les sonoritats medievals però de factura actual: dissenyats pel mateix Pep Massana (l’organistrum inspirat en uns esbossos de Leonardo da Vinci) i constuïts pel Luthier Ramon Elias.

Pep Massana al violí moderns i Carles Viarnés en van fer una versió moderna, composta per aquest darrer, inspirada a partir dels motius i ritmes de l’original, que expandien, transformaven i ens feien entrar en tota una altra dimensió per a retornar-nos, de nou, a l’aura medievalista.

Gran afectació i emoció va crear la recreació motívica del Laudeamus Vinginem, i la transformació ritmada 'Alla Giga de Benarés' a partir del Cuncti Simus Concanentes. En canvi una expectació gairebé mística la van generar, la Contemplació dicursiva inspirada pel Mariam Matrem i el Cant en perpetuum mobile de la Imperayritz.

Carles Viarnés i Pep Massana també van utilitzar puntualment la veu i el cossi tibetà per generar efectes sonors d’acord amb el context. Tota una experiència digna de gran elogi i de molta qualitat.

Tot el públic en va sortir molt satisfet i amb ganes de repetir, exhortant als intèrprets i autors a fer conèixer un espectacle tant ric i interessant arreu del país: 'no sabem el que tenim' algunes veus aclamaven. Felicitats: tan de bo pugui ser possible!