La família de Miquel Llacuna cedeix els seus tresors artístics a la ciutat d'Igualada

El proper dia 12 de desembre, a les 7, al Saló de Sessions de l'Ajuntament d'Igualada tindrà lloc la cessió a la ciutat del fons documental del dibuixant i artista gràfic igualadí Miquel Llacuna i Alemany (1915-1967). A l'acte hi participaran les famílies Llacuna - Ribalta, hereves de l'artista. Els seus descendents han decidit fer aquesta donació per fer possible que l'obra de Miquel Llacuna, únic artista situat a Igualada en el context de la postguerra que va aconseguir viure de la creació i la docència artística, passi a formar part del patrimoni local. Aquest fons es dipositarà a l'Arxiu Comarcal de l'Anoia.

En el mateix acte es presentarà un tríptic en el que s'explica l'obra d'aquest autor, que es pot contemplar en diversos indrets de la ciutat. A continuació, al Passatge del
Capità Galí, tindrà lloc la inauguració d'una placa en la seva memòria a la façana de la capella de la Mare de Déu de Montserrat, una de les seves obres més notables.
Miquel Llacuna i Alemany va morir a l'edat de 52 anys i va viure una vida curta però intensa. Va tenir un primer aprenentatge a Igualada i a Barcelona i va ser durament
colpejat per la Guerra Civil, amb l'assassinat del seu pare. Va estar al front i va viure un llarg servei militar a l'Àfrica. La resta de la seva vida la va passar treballant i
estudiant. Profundament religiós, estudiós i practicant, les seves creences van marcar el sentit de la seva vida i del seu treball.

Si es valora la seva obra en conjunt es pot observar que va ser un artista que va intentar dignificar el seu entorn, que tenia un gust per la feina ben feta, i una voluntat de millorar tot allò amb què treballava. Creia en el seu treball, en el que feia i allò que representava. Es va guanyar la vida com a artista i com a docent. Va rebre molts
encàrrecs i va ser un creador incansable. Va practicar constantment el dibuix, es va plantejar projectes amb diverses solucions, i en tots els seus treballs va buscar arribar
una mica més enllà. El procés i la investigació van ser una constant durant la seva carrera artística.

Com a educador va tenir la seva pròpia escola i va ser mestre de dibuix de molts dels centres d'ensenyament d’Igualada, fins que es va especialitzar en aquesta professió, i
va obtenir una càtedra d'institut. La seva voluntat pedagògica es feia notar en les seves classes, però també, en els seus projectes, on demostra la seva voluntat d'explicar i d'arribar a tothom utilitzant imatges i construint situacions entenedores, plenes de simbologia. Va tenir una formació acadèmica realista i tenia una veritable obsessió per conèixer el cos humà. Dominava la perspectiva, i considerava que la base de l'art era el dibuix. Tot i així al llarg dels anys va anar evolucionant i cada cop més el color va prendre força i va deixar de ser complementari per passar a ser protagonista. Després d'un període més fosc, el color viu, massís i lumínic va agafar força i va dominar tota la seva producció ja en la última etapa de la seva vida.

L'obra de Miquel Llacuna

El treball de Miquel Llacuna es va centrar en tres camps: el dibuix i la pintura de cavallet; els projectes d'interiorisme i muralisme, bàsicament de caire religiós; i el disseny de material gràfic. Paral·lelament va desenvolupar una intensa tasca pedagògica a les escoles d'Igualada: L'Escola Pia, els Maristes, l'escola de Formació de l'Obra Sindical i l'Escola d'Adoberia.

Entre els seus projectes d'interiorisme i muralisme destaquen quaranta-cinc realitzacions, de les quals disset són altars, quatre banderes, dos baptisteris, quatre capelles, tres carrosses, sis esglésies, tres murals, tres rajoles,un rellotge de sol, una làmpada votiva, i un arcosoli. La majoria es van fer a Igualada, però se'n poden trobar
també a Barcelona, Carme, Cogolls, Copons, Falset, Madrid, Montserrat, Piera, Sant Feliu de Pallerols, Sant Martí de Tous, Santa Coloma de Queralt, Santa Margarida de
Montbui, Santa Maria de Miralles, Tetuan, Veciana i Vic. Pel que fa a les realitzacions gràfiques va crear una empresa de comercialització de nadales i recordatoris de primera comunió. També va il·lustrar pergamins commemoratius, programes de Festes Major, la Crida dels Reis, estampes i goigs, entre altres elements.

Entre les obres igualadines més destacades destaquen la Capella de la Mare de Déu de Montserrat, els Evangelistes de la Capella del Sant Crist d'Igualada a la Basílica de
Santa Maria, l'altar de Sant Antoni de Pàdua al Convent del Caputxins, l'altar de Sant Antoni Maria Claret de la Basílica de Santa Maria, la reforma del Baptisteri de la
Basílica de Santa Maria, el baptisteri de l'Església de la Soledat, la rajola de Mare de Déu de Gràcia al Portal de Gràcia o de la Font Major i la rajola amb el nom del carrer
de l'Argent.