//Plugins sense CDN ?>
L’any 1910 s’estrena al Teatro Eslava de Madrid l’obra “La Corte del Faraón”. Una sarsuela de tall sicalíptic, amb elements paròdics que recorden l’òpera “Aida” de Verdi. L’obra es va fer popular tan ràpidament arreu de la península que les seves cançons eren taral·lejades per obrers i menestrals sense haver-la vist. A Igualada, l’empresari teatral de l’Ateneu es decideix a contractar per a la l’inici de la temporada 1910-1911- la de la reinauguració del teatre després d’un incendi- una de les companyies que portaven en el seu repertori “La Corte del Faraón”. La polèmica va estar servida. L’obra, considerada un escàndol per les contínues referències sexuals i polítiques, va tenir a Igualada detractors i partidaris que van plasmar les seves opinions en els múltiples setmanaris de l’època. Uns, ateneistes moralistes i godonistes oportunistes, demanant la retirada de la Zarzuela de la programació. Els altres, republicans i joves modernistes, vibrant per la possibilitat que fos representada a la ciutat. La Junta de l’Ateneu Igualadí finalment en va prohibir la representació.
Avui, cent dotze anys després i aprofitant la Capitalitat de la Cultura Catalana, l’Ateneu presenta i produeix per Festa Major 2022 “La Corte del Faraón”.
En aquesta versió de la sarsuela, la del 2022, es combinen els temes musicals amb una comèdia que té com a protagonistes en els membres de la junta de l’any 1910, les forces vives de la ciutat i els membres de la companyia de l’obra i que representaran Maria Berenguer, Laia Borràs, Iris Cabré, Cesc Marginet, Joan Valentí, Marçal Gené, Sheila Grados, Francesc Mas, Mireia Moncunill i Abel Reyes.
Sota la direcció escènica i dramatúrgia del director Pep Farrés, la direcció musical de Josep Miquel Mindán, la direcció coreogràfica de Mariona Camèlia i la direcció de cors de Laia Cuadras, el cos d’actors i ballarins, la JOSA i la coral Xalest s’han conjurat per portar sobre les taules del Teatre Municipal de l’Ateneu aquesta obra, una idea original del soci i historiador Pau Duran. Una producció que compta també amb la participació de Roser Cubí en el disseny de vestuari, Xavi Salo en l’escenografia i Rafael Roca en la il·luminació.
Un exercici de catarsi col·lectiva i ciutadana que vol desfer la prohibició realitzada per la junta de l’entitat de l’any 1910 i vol fer reflexionar l’espectador sobre els marges de la censura i la llibertat d’expressió en la cultura. Una obra que es podrà gaudir els dies 25, 26 i 27 d’agost a les 19 h al Teatre Municipal de l’Ateneu i del que es poden adquirir entrades a Tickets Igualada.
Els mitjans de comunicació locals van dir:
“(...) pero en el cas present, es tal là fama lograda per l’ obra y tan populars, per desgrasia, les cansóns deia mateixa, que no hi cab ni remotament la sorpresa de la bona fe”. ( Pàtria, 24 de setembre de 1910)
“Quasibé que tots vosaltres, Ileigidors amics, haure fruït aquest hermós espectacle, sino al compás del ¡Ay ba! al del no menys delitós y vulgaríssim ¡qué te quieres tú apostar...!” (Jovent, 1 d´octubre de 1910)
“Díjose que la Junta del Ateneo, Había prohibido la representación de La Corte de Faraón por considerarla indecente”. (El Independiente, Igualada, 29 de gener de 1911)
JULIO GUILLEN FERNANDEZYa
IGUALADA
22 d'agost 2022.12:27h
Ja era hora que recordin la cultura peninsular, per no dir el pais que a molts li grinyolen, ja que sembla que la cultura en aquestes contrades, no més es troba entre aquestes quatre parets i no... Llegir més sén va més enllà, mirant-nos només el melic, com si la cultura només existís aquí.
Que l´exemple s´estengui i no sigui l´última en molt de temps.