La FESTHI convida les entitats a adherir-se a la Candidatura de la Festa Major com a Festa Tradicional d’Interès Nacional

Per assolir el seu objectiu, la FESTHI ha elaborat un projecte basat en una "memòria documentada sobre la història, les característiques actuals, elements i implantació de la festa. El document fa un retrat de l’estat actual de la Festa Major, que inclou els actes organitzats des de l’Ajuntament i altres entitats que hi participen activament com La Coll@nada, Dessota o la mateixa FESTHI", com expliquen des de la federació.

La FESTHI està treballant en la presentació de la Candidatura "de la mà de diverses entitats vinculades a la Festa Major o al patrimoni de la ciutat. Tot i això, la FESTHI vol fer partícip del projecte a totes les entitats de la ciutat. D’aquesta manera, les entitats que ho vulguin, podran signar el document de suport a la Candidatura" afegeixen des de la federació. Totes aquelles entitats que ho desitgin, podran fer-ho enviant un correu electrònic a festhi@festhi.cat. A partir d’aquí se’ls facilitarà la memòria del projecte i el document de suport que caldrà que signin.

Fins al moment, s'han adherit a la iniciativa l’Antic Gremi de Traginers d’Igualada, l’Associació Juvenil “La Coll@nada”,  la Banda de Música d’Igualada, la Comissió de Reis d’Igualada, “Els Voladors” Trabucaires d’Igualada, la Jove Orquestra Simfònica de l’Anoia, i les Parròquies de Santa Maria i la Soledat. També s'hi han adherit les entitats que integren la FESTHI: el Ball de Bastons d’Igualada, el Ball de Cercolets d’Igualada, el Ball de Pastorets d’Igualada, el Ball de Sant Miquel i els Diables d’Igualada, l’Associació Gegants Vells d’Igualada, “Els Voladors” Trabucaires d’Igualada, els Moixiganguers d’Igualada.

Dessota no s'hi adhereix

L'associació Dessota són els gestors de la imatgeria festiva d'Igualada sense foc. Són portadors de diversos gegants, com els Reis d'Igualada, els Gegants del Poble Sec, els Gegants de la Font Vella, els Gegants de Sant Ignasi, el Tonet el Blanquer i la Conxita la Teixidora; de l'Àliga d'Igualada; dels Capgrossos d'Igualada (Rufus el Traginer, Martingales el Músic, Petra l'Encantadora i en Mosca l'Aviador); dels gegantons Pia i Tomeu; i dels Nans d'Igualada:  la nena, el nen, el Panxo, en Grouxo, el Pinxo i la Iaia. Des dels inicis de l'activitat de la FESTHI, els diferents criteris sobre la festa d'ambdues entitats han topat i han motivat tensions i desavinences. Dessota fou una de les primeres entitats a qui la FESTHI va demanar la seva adhesió a la candidatura de la Festa Major d'Igualada com a Festa Tradicional d'Interès Nacional. Des de Dessota s'ha explicat a l'AnoiaDiari que "no ens hi hem adherit perquè pensem que hi ha d'haver un consens entre totes les parts involucrades. Hem d'arribar a un acord". Des de l'entitat es pregunten "què entenen ells per festa tradicional? Només la seva? Sense les aportacions de les altres parts implicades?" afegint que "entenem que cal seure, amb bona voluntat per part de tots, integrar totes les visions i aportacions per arribar a un acord i un consens ampli". Des de Dessota també han  manifestat que "ara falta que l'Ajuntament hi estigui d'acord. Si l'Ajuntament diu que sí, nosaltres ens hi afegirem, perquè portem les seves figures". Per tant, assenyalen "no és un no tancat, tampoc anem en contra de la proposta, però insistim que hi ha d'haver consens. Tot el que sigui positiu per la festa i per a Igualada, per a nosaltres, endavant".

El passat 7 de juny l'Associació Cultural Dessota ja va respondre a la demanda de la FESTHI amb un correu en el qual ja van comunicar a la federació que "Dessota no s'unirà a aquesta candidatura de moment tal i com està plantejada" reclamant més consens "no només amb FESTHI i Dessota, més les altres entitats involucrades i l'Ajuntament, només llavors es començarà a gestar una candidatura comuna". 

 L'Ajuntament vol consens

Tot i que, "en un principi, veiem que la idea és bona i positiva, pensem que n'hem de parlar amb calma, escoltant totes les parts implicades en l'àmbit tradicional de la Festa Major. Cal escoltar i veure què poden aportar les altres entitats, ja que hi ha coses que no són esclusives de la FESTHI. N'hem de parlar i buscar un consens entre totes les parts", han manifestat fonts de l'Ajuntament d'Igualada.

Què és una Festa Tradicional d'Interès Nacional?

La Generalitat de Catalunya, a través del Catàleg del Patrimoni Festiu, reserva la denominació de Festa Tradicional d'Interès Nacional a les celebracions recuperades, reconstruïdes o de nova creació, sempre a partir d'uns antecedents transmesos de generació en generació i amb una trajectòria mínima de 25 anys de celebracions ininterrompudes, que hagin assolit caràcter identitari en les comunitats que sustenten les festes i que tinguin una projecció nacional. Alguns exemples de festes declarades Festa Tradicional d'Interès Nacional són: l'Aplec del Cargol de Lleida, la Festa dels Raiers de la Pobla de Segur i el Pont de Claverol, la Festa de les Enramades d'Arbúcies, la Festa Major de Gràcia, la Festa Major de Les Santes de Mataró, la Passió d'Esparreguera o, entre d'altres, la Passió d'Olesa de Montserrat.  En aquest mateix Catàleg del Patrimoni Festiu, s'esmenten les festes patrimonials d'interès nacional, reservades a les celebracions d'origen remot, estructurades a partir de seqüències rituals basades en costums i manifestacions simbòliques de caràcter identitari, i que tinguin una projecció nacional. En aquest llistat hi robem, entre altres: les festes majors de l'Arboç, Vilafranca del Penedès o Sitges, al Penedès, on també hi apareix el Carnaval de VIlanova i la Geltrú; la Festa de les Falles d'Isil, al Pirineu; la Festa Major de Solsona, la Patum de Berga o la Festa del Pi de Centelles, a les comarques centrals; les Festes de Santa Tecla de Tarragona a les comarques tarragonines o la Processó i la Dansa de la Mort de Verges a Girona. 

El 2010 la Generalitat de Catalunya declarava la festa dels Tres Tombs d'Igualada, organitzada per l'Antic Gremi de Traginers d'Igualada, com a Festa Tradicional d'Interès nacional. Aquell mateix any es declarava la Festa de Reis d'Igualada com a Festa popular d'interès cultural.