Finalitzen les obres de l'accés a la torre del Castell de Boixadors

L'adequació de l'accés a la torre d'homenatge del castell de Boixadors, a Sant Pere Sallavinera, ja s'ha enllestit. Les obres, finançades amb 115.000 euros per la Diputació i la Generalitat, i dirigides des del Servei de Patrimoni Arquitectònic Local (SPAL), han consistit en la construcció de diferents escales, sostres i passeres, permeten l'accés a la torre albarrana circular del castell, com a punt de contemplació del paisatge des de la part més elevada de l'edifici. 

L'accés a la torre del castell es fa a través del sostre de la sala principal, al què s'accedeix a través d'una escala interior que permet la contemplació dels diferents nivells d'ús d'aquest espai al llarg de la història del castell. Des del sostre d'aquesta sala principal es pot veure, per una banda, una panoràmica del sector de llevant del castell, així com es té accés a la part baixa de la torre, a través de la poterna d'accés a la mateixa.

Des de l'interior de la torre s'arriba a la part superior d'aquesta, des d'on es contempla el paisatge en els seus 360 graus. Aquest recorregut s'ha incorporat a les visites guiades al castell, que organitza l'Ajuntament de Sant Pere Sallavinera. També s'han acabat els treballs de reconstrucció del mur de l'antic cementiri, ensulsiat durant els aiguats de l'any 2014. El finançament d'aquests treballs ha estat a càrrec de la Diputació de Barcelona per un import de 60.000 euros.

Un castell peça clau en la defensa de la zona cristiana

La primera menció a les fonts del castell és de l'any 1015. Formava part del sistema de defensa entre la Marca Hispànica i el Califat de Còrdova. Originalment estava format per una torre de vigia romànica, entorn la qual es van anar construint dependències diverses a partir dels segles XIII i XIV. Als segles XIV i XV es va realitzar una ampliació de la fortalesa. Entre els segles XVI i XVII, el castell es va anar reforçant en el seu perímetre, fins que al llarg del segle XIX es va convertir en una masia que va estar habitada fins a mitjans del segle XX.