//Plugins sense CDN ?>
Una bola del món penjant d'un fil, a punt de caure. Així és com el fotògraf Richard Le Manz (Toledo, 1971) vol fer reflexionar l'espectador sobre la fragilitat del món i els problemes que viu la societat, des del canvi climàtic, la guerra o la pandèmia. I fer pensar és, precisament, un dels principals objectius del FineArt, una mostra que s'ha convertit en un referent i que, enguany, arriba a la seva onzena edició. Ho fa amb una cinquantena d'exposicions repartides en 20 espais i amb fotògrafs de renom nacional i internacional. I en un moment "complicat" per a l'ofici de fotògraf, segons assegura a l'ACN el director del certamen, Ramon Muntané. El FineArt s'inaugura aquest divendres i s'allargarà fins el 19 de març.
MAR MARTÍ / ACN El Museu de la Pell, l'Escorxador o la rectoria de l'església de Santa Maria. Són tres exemples de llocs que, des d'aquest divendres i fins el 19 de març, es converteixen en espais efímers d'exposició per al FineArt. En total, n'hi ha una vintena i tots ofereixen la particular mirada de fotògrafs de relleu nacional i internacional.
Les exposicions d'enguany, més d'una cinquantena, parlen de temes tan diversos com l'explotació infantil, l'Espanya dels anys 90 o el futur que els espera als joves de l'Àfrica, entre d'altres. A través de la fotografia, el FineArt vol fer reflexionar l'espectador sobre la realitat que els envolta.
La iniciativa va sorgir l'any 2012 de la mà de l'Agrupació Fotogràfica d'Igualada i, des de llavors, s'ha convertit en un referent del tot consolidat, la meitat dels visitants del qual provenen de fora de la comarca de l'Anoia.
Entre els autors internacionals destaquen Jana Ašenbrennerová -fotògrafa txeca-, la siberiana Olyia Dubovik, Guillermo Franco i Diego Petrilli –fotògrafs argentins-, l’alemany Miquel Gonzalez, dos fotògrafs japonesos d’alt reconeixement com són el Yamamoto Masao i el Takushi Katafushi, Trinley Paris – fotògrafa algeriana- i el fotògraf rus Vladimir Sichov, el primer fotògraf en arribar a Europa amb imatges de la vida quotidiana de la URRSS.
I entre els nacionals, obra de Joan Fontcuberta, Premi Nacional de Fotografia 1998; Gabriel Casas i Galobardes, un dels fotògrafs més importants del període d’entreguerres; Ofelia de Pablo i Javier Zurita, reconeguts fotoperiodistes i documentaristes; o Ferran Sendra, amb el seu recorregut per EEUU i el Regne Unit per retratar l'origen de les cançons que formen part de la seva vida; entre d’altres.
L'ofici de fotògraf
El certamen arriba en un moment crucial per a la fotografia. "Mai abans la gent havia fet tantes fotos, ni mai abans la gent n'havia vist tantes", explica el fotògraf Ferran Sendra, qui lamenta que, tot i això, l'ofici de fotògraf està desapareixent. Ho corrobora el director del certamen, Ramon Muntané, qui explica que les escoles de fotografia del país cada cop tenen menys alumnes i la majoria dels que hi ha són de fora del país. La raó, per a ell, és que "el futur és complicat i les sortides laborals són molt reduïdes".