La flama del Canigó, des del cim fins a Igualada

Bones! Jo sóc un dels membres de la UEC Anoia que va participar en la baixada de la flama del Canigó. Pels comentaris que he llegit penso que se n’ està fent un gra massa del tema, i crec,... Llegir més sincerament que tots els que vam participar en aquest acte és perquè ens estimem aquesta cultura, aquest país i aquesta llengua.

Crec que ens ho vam passar prou bé i tots els que estàvem allí era perquè en teníem ganes. I punt. Personalment és la preimera vegada que participo en aquest acte, i espero poder-ho fer molts anys més! I si s’ han de fer més quilòmetres corrent amb la torxa, doncs es faran!

PD: Agraïr especialment també la furgoneta d’ assistència on hi anaven tres nois controlant el tema de la megafonia i la música. Lo vostre si que va ser una exhibició espatarrant! Fins l’ any vinent!

Maria, Pau, la Flama pot portar-la tothom qui vulgui, i el fet de que hi hagi mes atletes grans, es degut exclusivament a la manca d’escolars voluntaris qui hi vulguin córrer i de pares que facin... Llegir més l’esforç de acompanyar a la quitxalla en les hores una mica matineres que per necessitat han de sortir.
També hi afegiré que avanç havien vingut corredors, que l’escola els enviava, i no tenien la mes remota idea on anaven ni perquè.
Ara, al menys, tothom qui hi va ho fa per voluntat pròpia i amb coneixement del perquè, encara que malauradament els voluntaris son molt pocs i per aixó s’ha de recórrer a atletes grans, que per descomptat hi son molt ben vinguts.
Joan Tort i Cañellas
President Associació Flama del Canigó d’Igualada

jo vaig portar la flama i em vaig apuntar i de pijos no en vaig veure gaire, d’esforçats molts, tothom qui es vulgui apuntar poc fer-ho, si el camí ha de ser obligar als escolars malament... Llegir més rai!!

pd: menció especial pels atletes de la UEC, l’exhibició que van fer travessant Manresa fins a l’estació de Salelles va ser sencillament espaterrant!!

Esperem que la Flama torni a ser portada pels escolars i no pels membres d’un gimnàs ”pijo”. Visca la tradició de St. Joan !

Fa uns anys, la Flama era portada des de la frontera amb França pels escolars igualadins, s’havia creat ja una tradició i les tradicions perduren, ara pel que escriu el Sr. Tort sembla que ho... Llegir més varen fer els representants de la UEC Anoia, els de l’Infinit i 27 més.

Penso que amb la portada de la Flama del Canigó també hi ha, o hi havia la seva part pedagògica i el fet de que precisament fossin els escolars els que l’anessin a buscar propiciava que un munt de nens i nenes, els que hi participaven, però també els seus companys d’escola, s’assabentessin del que representa la Flama del Canigó i ja cada any escoles i nens esperaven que arribes Sant Joan per veure si tindrien la sort de poder-hi participar. Això feia també que el recorregut de l’arribada fins a la plaça de l’Ajuntament fos multitudinària i la veritat feia goig veure tot aquell munt d’escolars passant per la rambla mentre els seus familiars els esperaven per rebre’ls.

Tot això feia festa, creava difusió del fet i era bonic i diferent dels altres llocs. Es va crear una tradició que ara hem sap greu que es pugui perdre ja que un dels elements més importants de la festa per a mi era la gran quantitat de persones que si sentien involucrades.

Com que crec que aquesta informació pot donar pas a molts mal entesos, crec convenient de puntualitzar algunes coses.
El lloc on van començar a córrer els atletes del Infinit va ser el paratge... Llegir més anomenat Els Baladres, a uns dos quilometres de l’antiga frontera francesa i dins l’estat francès. Al punt de les sis del matí, el primer atleta del Infinit, va ser en Pol Makuri, que ja a la nit havia pujat al Cim del Canigó per la renovació de la Flama, acompanyat per altres 14 muntanyencs Igualadins.
Els atletes d’aquests dos grups, UEC Anoia i Infinit van ser una valuosa ajuda per la resta dels 27 corredors, que entre tots van recórrer el total de 158 quilometres que separen Els Baladres d’Igualada.
La coral Xalest va rebre la Flama tot cantant “Muntanyes del Canigó” i en el moment de l’encesa del peveter els moixiganguers van alçar un pilar i els trabucaires de la Ciutat varen disparar una “Salve d’honor”.
A continuació, na Maria Dalmases va llegir el manifest que ella mateixa havia escrit, i com be heu dit va Cloure l’himne nacional.

Joan Tort i Cañellas
President de L’associació Flama del Canigó d’Igualada